Segur que molts de vosaltres coneixereu el carrer Consell de Cent de la ciutat de Barcelona i que aquesta institució fou l’òrgan de govern de la ciutat des de segle XIII i fins el 1714. Concretament el dia 15 de setembre, l’endemà que el Duc de Berwick firmés la dissolució de les principals institucions del país.

Ara bé, quants de vosaltres coneixeu l’òrgan de govern local propi de Santa Coloma de Queralt des de l’Edat Mitjana fins les mateixes dates? Segurament pocs. Sortosament, com en moltes altres vegades, disposem de l’afable col·laboració de Mn. Segura i Valls per a descobrir-ho.

En la “Història de Santa Coloma de Queralt”, Mossèn Segura dedica un capítol al “trajo dels jurats”, així com un capítol sobre el “Govern de la nostra vila en aquella època”. M’he permès la llicència de canviar l’ordre que proposà Mn. Segura i Valls; iniciaré aquest escrit parlant de la forma de govern i acabaré parlant del vestuari d’aquests personatges els dies de “festa”.

 


MEMBRES DEL GOVERN

Santa Coloma de Queralt no era una vila reial. Tot i que la família Queralt, senyors de Santa Coloma—primer barons, i a partir de 1599 comtes— havia de governar la Vila, molt sovint delegava a tercers la gestió del dia a dia. Per entendre la gestió municipal de Santa Coloma de 1454 a 1714 cal entendre els següents conceptes:

Batlle: Representant del Senyor de Santa Coloma a la Vila. Podia administrar justícia i imposar penes en el seu nom.

Elecció jurats. N’hi havia 3. Cadascú era membre d’un braç [veure més avall]. Aquests escollien 6 possibles candidats, i el Senyor de Santa Coloma havia de triar quina persona era la més idònia per representar cada estament. Precisament s’anomenaven “jurats” perquè havien de jurar lleialtat al seu Senyor.

Braç Major, Braç Mitjà, Braç darrer: el “braç major” estava format per els grans mercaders, “el braç mitjà” per petits mercaders i artistes i “el braç darrer” per els menestrals i pagesos. La classificació era aquesta, tot i que depèn dels diners que tenia, una persona podia pertànyer a un grup o un altra. Un artista ric, per exemple, ser part del “braç major”.

 


ÒRGANS DEL GOVERN MUNICIPAL I CASA DE LA VILA

Consell General: Tots els caps de família es trobaven, fins a 1517, per resoldre els afers que afectaven la Universitat (actual Ajuntament).

Consell de Quarentena. Existí des de 1517, arran d’un avalot en el Consell General de caps de família. Estava format per 12 persones del braç major, 12 persones del braç mitjà, 12 persones del braç darrer, els 3 jurats i el batlle. Havia de resoldre els afers més importants de la Vila amb un Consens del 75%. Si 30 dels 40 jurats  no secundaven una proposta, aquesta no s’apropava. Això vol dir que tots els braços—que tenien 12 membres—tenien capacitat de boicot.

Consell de la Divuitena. Malgrat aquest nom, estava format per 22 persones. 6 persones de cada braç, més els 3 jurats i el batlle. Resolien els assumptes menors. Aquests 22 persones també formaven part, simultàniament, del Consell de la Quarentena. Havien de votar individual i secretament dues persones per a exercir de “mostassafs”. Tenien aquesta potestat des de 1454, concedida per Guerau de Queralt.

casa de la vila

En quina casa del Carrer Major devia estar l’antiga Casa de la Vila?

Casa de la Vila:  Pertany a la Universitat per la donació de Baltasar de Queralt (1570) i l’adquisició de Guerau de Queralt (1572). Des d’aquesta data, doncs, es decideixen les decisions més importants del poble en l’edifici de la fotografia.

La Casa Vella de la Vila.-   Com deia, situada en el Carrer Major, en el qual la dita Universitat solia tenir els Consells. I en la mateixa casa, en el soterrani, hi ha un Forn–almenys fins a 1623–, que és de la mateixa Vila, anomenat “Forn del Carrer Major”.  La Universitat tenia aquesta casa per el Senyor Compte i sota el domini i alou d’aquest, havent de pagar-li 21 sous cada any el dia de Nadal. La Casa Vella de la Vila tenia les següents afrontacions:

  • A  sol ixent: La Casa dels Pubills de Lluís Alaix
  • A mitjorn:  La Muralla de dita Vila
  • A sol ponent: Casa d’Antoni Roca
  • A tramuntana: Carrer Major.

 


UNIFORME

Fins ara només hem presentat les formes de govern, però aquest article volia servir per donar a conèixer com s’uniformaven els representants dels nostres avant-passats quan exercien el poder municipal. L’uniforme dels jurats era molt semblant als dels consellers de la ciutat de Barcelona o paers de Cervera i Lleida. La part principal del vestit era una gramalla, una especia de bata forà llarga i normalment de color grana. Normalment realitzades amb teixits de molta qualitat, amb bordats i mànigues força amples. Al llarg del temps s’anaren afegint detalls com colls amb floritures de color blanc, s’eliminà el capell i es substituí per gorres o birrets…

Existia una mena de segona equipació de gramalla per actes també solemnes però de caràcter diferent com són les que existien de color negre, utilitzades per funerals i els actes propis de Setmana Santa. Aquesta ultima s’acabà imposant a la gramalla grana i s’utilitzà fins al segle XVIII.

VESTIMENTA JURATS

Fins a 1614, els jurats de Santa Coloma anaven vestits com el personatge grana de la franja esquerra de la imatge. A partir d’aquesta data, vestiren de negre. [Retrat de Joan Fiveller]

A banda d’aquestes gramalles pels càrrecs de govern de les institucions que formaven la universitat, existien d’altres empleats municipals, com un que cita Mn. Segura i Valls, l’andador, que encara no sabem que feina ven be, però que disposava d’una gramalla blava. Potser aquest desenvolupava funcions com un agutzil dels nostres dies…

Acabant ja aquesta petita presentació de les nostres tradicions en política municipal, ens agradaria fer una petita petició. No seria interessant que els nostres jurats actuals, és a dir la nostra corporació municipal, utilitzes algun d’aquets elements típics, òbviament no cal que els guarnim a tots amb gramalles negres, però si un tret distintiu com a Montblanc o Cervera. Seria una nota de prestigi i solemnitat pels actes públics més rellevants que encara espera rebre la nostra petita però gran en història Santa Coloma.

           Damià Amorós, Març ‘14

Anuncis