A partir de la meva pròpia experiència, i també parlant amb amics de la meva generació, m’he adonat de la gran ignorància que sofrim sobre Santa Coloma. Tot i que som un poble petit, no s’ha transmès prou bé els canvis que s’han produït al poble durant l’últim segle. L’èxit que està tenint “Fotos Colomines” m’ha animat a fer aquesta entrada per conèixer algunes transformacions recents però desconegudes de la Vila. Si us adoneu de qualsevol errada , comiqueu-ho sense reserva en els comentaris d’aquesta pàgina.

Seguiré un ordre cronològic que, lògicament, en cap cas abastarà totes les transformacions. No incloc fotografies del Passeig de la Muralla perquè no vull contribuir a la tristesa col·lectiva, i sobretot personal. Penso amb una nostàlgia gens sana en les les fotografies dels arbres regats pel Torrent de la Bastorra a principis de segle, o els records del Passeig en la meva infantesa. Tenint present que els Queralt eren els segons comptes més importants de Catalunya–només superats pels Cardona–, Santa Coloma hauria de ser molt més bonica.

Res millor que la Muralla i el seu passeig escenifiquen aquest fracàs que sofrim com a Vila. Els anys no han minvat aquesta desídia, sinó que l’han mantingut, com es pot comprovar a finals del carrer Sant Roc. La construcció de l’Hotel va ampliar les esquerdes d’aquest tros de Muralla avui caigut i, pitjor encara, abandonat.

 

PRINCIPI I FINALS DEL PASSEIG DE LA MURALLA. LA VERGONYA D’UN POBLE 

castell i pont fins a 1939

L’ACTUAL SPAR (anys 30)

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Benvinguts a Santa Coloma! Casa enderrocada Passeig Muralla / C. / Sant Roc. [2014]

Bé, deixem-nos de laments, i comencem al repàs. Com deia el meu tiet Josep Maria en la seva “Guia monumental i històrica de Santa Coloma”, espero que el fet de conèixer millor el passat de Santa Coloma ens obligui a estimar (i respectar!) més l’obra i la herència dels colomins que van trepitjar aquests carrers i places molt abans que nosaltres.

 

EL RETAULE DELS SANTS JOANS

L’any 1902 es va vendre un retaule del Castell, possible el dels Sants Joans. El 1905 es trobava a Madrid, idesprés d’alguna peripècia, el va adquirir l’actual MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya), que el té exposat actualment.

Vena de retaule del Castell (1902). Josefa Martí Goberna

Recidí de D. Jacint Dalmases Martí la cantidad de 575 pesetas que son el valor de un retablo de mi propiedad existente en el castillo de esta villa.
Santa Coloma de Queralt, 31 de Octubre de 1902. Josefa Martí Goberna

retaule del castell de santa coloma de queralt

 

PÒRTICS DE LA PLAÇA MAJOR

La primera referència que he trobat documentada dels pòrtics de la Plaça Major és de 1390.  La Fira ja existia des de 1312 i el Mercat des de 1222. La transcripció del document original diu així:

Nos, Pere de Queralt, senyor de la vila de Santa Coloma, atorguem i donem plena llicència a Francesc Roca (de renom, Roqueta), mercader de dita vila, ara resident a Barcelona, perquè de la manera que us plagui i us sembli millor, pugueu fer construir i edificar columnes tantes com us plagui davant la casa de Pere Roqueta, germà vostre i que té en dita vila, junt a la plaça de les Eres, on limita amb el carrer públic, amb Arnau Sorolla, amb Bernat Valls, artesà i amb dita plaça.

I que també poder fer, construir i edificar el cantó que hi ha en dita plaça damunt les voltes, blocs de pedra de quadre pams de llarg fora de dit cantó. Cavalcant aquestes columnes i blocs, podeu posar jàsseres bones i consistents i damunt d’elles fer un sostre de guix que podeu estendre damunt del dit carrer, com ho ha fet dit Arnau Sorolla a casa seva. Però quedeu obligat a nos i als nostres a donar cada any, per cada columna que allí construireu, dos diners barcelonins per la festa de Nadal. 

 

CANVIS EN EL PÒRTICS (SEGLE XX)

Els pòrtics adjunts al Carrer de les Carnisseries i al Carrer del Mig van ser retocats el 1909 i 1910, respectivament

Foto 2. Portals de Cal Bartra

1909. Família Pomés. Foto cedida per Marcel Panadés

Foto 3. Ja no ha portals de Cal Bartra (1910)

1910. Ja no hi han els pòrtics de Cal Bartra. [Foto cedida per Marcel Panadès]

Canviem de banda. Situem-nos a la vorera del “Bar Montserrat”. Dels 5 pòrtics originals que hi havia, dos es mantenen originals, dos s’han modificat, i un ha desaparegut. Fins als anys 40, les noies del Harlem haurien pogut passar per aquest portal per anar a buscar les begudes al magatzem que tenen a l’antiga fruiteria de Ca la Genoveva. Des de la primera casa d’aquest carrer hi havia un passadís que duia fins al Portal de Sant Antoni. 

Foto 4.. Volta del Pastor (1940)

“Pòrtic” desaparegut (1940) [Foto: ACBS]

Dels dos portals que es modificaren, el tocant al “Bar Montserrat” es va refer durant la República. L’adjacent al Carrer Quarteres no sé quan es va modificar, si bé continuava tenint la seva forma original a finals dels anys 60.

Foto 4... Volta del costat del Harlem (1932)

1932.- El pòrtic de Ca’l Llufat fregava el balcó. En aquesta foto també es pot veure la forma del pòrtic de Cal Trull [Foto ACBS]

portal llufat 1936

Gràcies aquesta imatge sabem que el pòrtic de Cal Llufat es va refer entre 1932 i 1936

 

PATI DEL CASTELL

Durant els pocs anys que va existir, també fou el Pati de l’Escola Moderna de Santa Coloma de Queralt. A vegades, quan veig imatges de l’antic Pati del Castell, penso que per el manteniment artístic d’un poble és millor que aquest no sigui gaire ric. Els diners, més enllà de l’especulació i els tripijocs que provoquen, inciten un mal entès sentit de la modernitat que anul·la la personalitat dels pobles i el seu lligam amb la pròpia història. Quants records haurà esborrat, a Santa Coloma, l’imperi de l’enrajolat?

Foto 16. Pati del Castell (1918). Fins als anys 80

Pati del Castell (1918). Hi va haver edificis al Pati fins als anys 80

 

PLAÇA DEL PORTAL

El cap de Pi i Maragall, sobre la font de la Plaça del Portal, es va marejar més que un ressacós a Port Aventura. El van posar el 1917. La dictadura de Primo de Rivera el va treure (1923). La República el va tornar a posar a principis dels anys 30. Finalment, l’entrada de les tropes italianes el van treure definitivament.

08

 

PORXOS CARRER MAJOR.

Entre 1926 i 1932 es van enderrocar els porxos del Carrer Major. N’hi havia des de l’alçada del Carrer Marxants a la Plaça de l’Església. Tot i que gairebé podies passejar per tot el casc antic sense mullar-te, els porxos ben just tenien l’amplada perquè hi passessin els carros. Expliquen que Cal Llorens fou el primer en treure’ls, aprofitant el segon premi de la loteria que els havia tocat el 1922. En aquest tram hi havia el famós “Café Jardí”, també anomenat “Ca’l Modesto”. Ocasionalment, es convertia en un mercat de bestiar porquí. En els seus baixos, tenia una sala d’espectacles. Allà es van veure les primeres pel·lícules de cinema mut a Santa Coloma. Posteriorment, aquesta sala es va reaprofitar com a forn de pa.

Quan el senyor Tres—un mercader del sector porquí de Sabadell molt important—feia bones vendes, s’anaven a comprar ampolles de xampany colomí a ca’l Daniel Vallbona i es banyava a les cambreres. Aquests episodis, i la rumorologia colomina, ens fan pensar que si el Barça és més que un club, el “Café Jardí” era més que un bar… [Tu ja m’entens, què deia la Trinca]

Café Jardín (1918)

Si les parets parlessin, sentiríem gemecs? [ACBS]

Foto 8. Porxos Carrer Major (1932)

Els porxos de la Plaça Major ja no van veure la gran nevada de 1932 [Arxiu Orga]

Foto 9. Porxos Carrer Major tirats a terra

Aquests porxos els van tirar per facilitar l’entrada d’una barberia [1926-1932. Arxiu Orga]

 

FONT DE LES CANELLES. 

Cap canvi substancial. Només destacar que durant els anys 30 hi havia un quiosc. Us imagineu res millor que, un diumenge al matí per exemple, anar a buscar el diari, assentar-se vora la creu, i llegir tranquil·lament sobre les desgràcies del món mentre sents el brollar de l’aigua rajar?

Foto 10. Fonts de les Canelles (1930)

1930 [Arxiu Orga]

EL PORTALET

Als anys 30, simplement era una esplanada. Després de la guerra, van afegir-hi els primers retocs. Uns gronxadors davant de Cal Carreras i uns bancs davant de Cal Martí. A finals dels anys 50, van convertir l’esplanada en les dues places–a diferents nivells–que hi havia ara. Fins a finals dels 90, hi havia una bassa amb peixos que els nens apedregàvem, un sortidor que sempre fèiem saltar, i uns boixos on et podies amagar per pixar. Quan van fer la modificació, els nens de la meva classe ens vam divertir uns quants dies trobant els ossos de l’antic cementiri.

Foto 11. Portalet (1930)

Processó de Sant Antoni, 1930 [Arxiu Orga]

EL CASAL (1932). SEU DE LA LLIGA. 

Foto 12 (1932) Construcció Casal

1932.- Abans de construir-lo [Arxiu Orga]

Foto 13 (1932) Visita Orfeó Català

Al mateix any, hi va actuar a l’Orfeó Català amb una gran assistència de públic

 

L’ESGLÉSIA PARROQUIAL.

Durant el segle XX, l’Església Parroquial ha canviat força. De fora, com es pot veure en aquestes dues primeres fotos, i de dins. Premeditadament, i de forma sectària (arran dels fets del 36). Durant els anys 40 i 50, quan un nen es portava malament, el podien tancar a la cripta que veureu a la tercera fotografia. Baixant aquestes escalinates, hi havia una fossa comuna, restes possiblement del cementiri adjacent a l’antiga església, construïda al mateix indret que l’actual i que va servir per albergar el culte fins al segle XIV.

Foto 18. Portalada Església (1924)

Aquesta imatge és força semblant a la representada per el Pintor Nogué, reproduïda actualment a l’entrada de la seva casa natal

Foto 17. Portalada Església (1939)

Sabeu on és ara aquesta porta, oi?

Foto 19. Església (1946)

1947 [Foto ACBS]

PASSEIG DEL CONVENT

Per increïble que ens sembli avui , fins als anys 50 s’accedia al convent baixant. Si aixequéssim les pedres de de la Plaça del Convent segurament encara podríem reconstruir la distribució de les estances de l’edifici sencer. Tenint present que ningú anomena aquest indret com a “Plaça de la Pau”, i el context en què es va posar un nom tant sinistre—en plena dictadura franquista—crec que seria bo tornar a anomenar “Plaça del Convent” aquest lloc de manera oficial.

Acabarem l’article amb un fragment de la “Història de Santa Coloma”, de Mossèn Segura

Que el convent—annex a la bellíssima església que s’està acabant de restaurar—era molt vast, ho demostra el fet que l’escola dirigida pels Germans Maristes fou edificada amb la pedra dels seus enderrocs. Tres de les cases principals de la vila (Martí, Brufau i Goberna) construïren aquest edifici per tal d’instal·lar en ell una fàbrica de teixits, on foren muntats un gran nombre de telers a mà. Sembla que l’element director de la fabricà es lucrà en el negoci, mentre els propietaris perdien diners. Es paralitzà el treball i més tard l’edifici fou adquirit per mossèn Joan Segura, el qual el dedicà a l’ensenyament, sota la direcció dels Germans Maristes

Foto 14. Passeig del Convent. Començaves baixant, acabes pujant

Passeig Joan Segura (1945). Primer baixaves cap al Convent baixant, i acabaves pujant. [Arxiu Orga]

Foto 15 (1953). Obertura Passeig del Convent

Obertura del Passeig Joan Segura, 1953 [Arxiu Orga]

Santa Coloma de Queralt. D’una manera o altra, creant o destrossant, seguirem fent camí.   

Guillem Carreras Albareda. Març ’14

Advertisements