Cal deixar constància de l’existència d’un important mercat de compra-venda d’animals durant el segle XV que té com a centre la vila de Santa Coloma de Queralt,t tot i no perdre de vista que s’ha d’inscriure, necessàriament, en el marc d’unes relacions econòmiques i socials típicament feudals. Això no treu, però, que aquest conjunt d’intercanvis vertebri, cohesioni i interlacioni el territori, involucrant a persones procedents de diversos indrets de dins i de fora de la baronia i demostrant un ús actiu i eficient d’una sèrie de mecanismes crediticis vinculats a aquestes pràctiques.

Fem ara una darrera i breu referència als preus dels animals. El valor de les bèsties, oscil·la, en general, entre els 100 sous i els 500 sous, una quantitat de diners substanciosa per a l’economia sempre inestable d’un camperol medieval. A grans trets, el preu mitjà de venda per animal és de 333 sous. Aquesta quantitat ens fa refermar l’opinió de Núria Sales* quan deia, referint-se al segle XVIII, que un animal d’aquest tipus podia tenir un cost de mercat més alt que el d’algunes cases, una peça d’horta, un vinya o un oliverar (…)

MULA

Una mula del segle XV i un esclau del esclau del XIV valien aproximadament el mateix.

Durant el segle XV, a la baronia de Queralt una peça d’horta podia tenir un preu de mercat d’entre 60-120 sous; un farraginal oscil·lava al voltant dels 100-150; una peça de terra de les moltes que apareixen en la documentació notarial tenia un preu de mercat d’entre 200 i 300 sous. Altres productes, com ara la cabeça de safrà, s’adquiria al mercat de Santa l’any 1321 per 24 sous de moneda de tern; per un censal a perpetuïtat de 2 mitgeres anuals de blat es pagava, a la primera meitat del segle XIV, un total de 240 sous; o, el que és més lamentable, per l’esclava blanca adquirida per Bernat Ferran, procurador del noble Pere de Queralt, el mes d’agost del 1320 al ciutadà barceloní (i tractant d’esclaus) Esteve de Podi, es paga un total de 300 sous de tern.

Gerard Carceller, “Mercat de bestiar, mecanismes de crèdit i xarxes de comerç local a la baronia de Queralt durant el segle XV”.

 

*Nota de Núria Sales: “… tracto la mula com a factor eventual d’endeutament i proletarització de la petita pagesia: de vegades més cara que una casa, eixida, hort, vinya i oliverar, la mula solia ser comprada a terminis d’un, dos o tres anys que, sobretot quan la mala sort d’una o dues males collites intervenia, fàcilment s’allargaven fins a quatre, cinc o sis i es convertien en hipoteques que finalment obligaven a malvendre…”

Advertisements