Una d’amor i l’altra de guerra. Una inspirada en Ausiàs March, l’altra en un Queralt que tenia com a enemic. Francesc-Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona, desmitifica la imatge del poeta associat a l’academicisme i la pedanteria. El fracàs de la seva ambició eclesiàstica no el va persuadir de canviar el to burlesc dels seus poemes, ni el seu suport polític als nyerros, reflectit amb especial avidesa en un poema dedicat a Rocaguinarda. Avui pensem amb Lo Rector de Vallfogona com un dels poetes del poble. Els poemes transcrits a continuació, a jutjar per el seu estil amè i directe, són el millor testimoni de perquè es guanyà aquesta fama.

rector de vallfogona

Del Cant d’Agonia, de Francesc-Vicent Garcia. Placa a Vallfogona

 COMPARA SON AMOR AMB UNA GRAN TEMPESTAT

Obert ja lo vaixell, sens arbre, antena

Lo mar ensuperbit i tempestuós,

Lo vent irat i lo cel prodigiós,

La nit gelada i de tenebres plena;

 

Gran plor, confusió, angustai i pena

Combaten al pilot trist, dolorós,

Qui, vent-se en mortal punt i perillós,

Al dia invoca i sa claror serena.

 

Muntanyes van creixent de ona en ona,

Midint dels núvols negres la distància,

Tant que lo mar, cansat, jaure pendria;

 

Sols en ton gran rigor i contenta i bona

La mar se llança, fiada en ta inconstància,

Per ser qual ona, en tot, la vida mia

 

ausias march

Lo Rector va “prendre” la metàfora de l’amor com a tempesta d’Ausiàs March

AUSIÀS MARCH.

Així com cell que es veu prop de la mort

Corrent mal temps, perillant en la mar

E veu lo lloch on se pot restaurar

E no hi ateny per sa malvada sort

Ne prem a me, qui vaig afanys passant

E veig a vós bastant mos mals delir,

Desesperat de mos desigs complir

Iré pel món vostre ergull recitant

cristòlfol d'icart i de queralt

Cristòfol d’Icart i de Queralt, a qui dedica el següent poema, va jurar les Constitucions de Felip II (1599)

                                                                   SONET DE BOTIFLER (1585)  

Si dec als oficials, si a ningú pac,

si el sombrero del cap no em desapec,

si no porto diners i sempre bec

si m’inflo de cotó per no ser flac,

 

si quan se fa de nits de tots m’amag,

si a l’home més discret el tinc per llec*

si, oint parlar a tots, a ningú crec,

si als papers de l’amor tinc un buirac,

 

si porto tres sortijas al dit xic,

i al qui les mira tinc per un badoc,

i a la marina pujo sobre un ruc,

 

si tinc males entranyes, si só mic,

si a la millor bellesa tinc en poc;

qui podrà dir que príncep ser no puc?

*llec= estúpid

*sortijas= anell

 

Lo Rector de Vallfogona 

Anuncis