Quan el senyor d’un lloc volia saber la riquesa dels seus súbdits, per conèixer quants impostos li devien, ordenava fer un “capbreu” a la població. Aquests documents són molt valuosos perquè, en les seves primeres pàgines, hi acostuma a figurar els drets que tenia el senyor sobre els seus vassalls. Aquests, lògicament, no estaven satisfets amb l’elaboració dels “capbreus” i intentaven ocultar allò que tenien. No és estrany, doncs, que el verb “cabrejar” provingui de la paraula “capbreu”. Seguidament, resumeixo el capbreu que va manar fer el primer comte de Santa Coloma Pere VIII de Queralt i d’Icart. Quan encara era baró, Pere de Queralt va participar en la defensa del Rosselló enfront la invasió dels francesos. 

Ministerio de Cultura. España

L’any 1600, Pere de Queralt va passar unes proves per entrar a l’ordre de Santiago

  • SENYORIU

“Que per avui és Senyor del dit Castell, terme i vila de Sant Coloma el molt il·lustre i noble Senyor Don Pedro, Baró de Queralt, i abans d’ell ho era el molt il·lustre senyor Guerau de Queralt, i abans el noble senyor Guerau de Queralt i els seus predecessors, en tant que ho han vist i ho veuen, i ho han sentit dir sempre, i no hi ha memòria de res contrari. Els Queralt sempre han estat senyors de dita vila i baronia”

  • JURISDICCIÓ CIVIL I CRIMINAL

“Que és Senyor de dita jurisdicció Don Pedro, baró de Queralt, i els seus avantpassats sempre l’han tinguda i exercida des de temps immemorials. Han sentit dir que els dits Senyors han fet sentenciar a pena de mort, a pena d’assots, a pena de bandeix, galera, a pena d’estar al Castell i a moltes penes corporals a molts delinqüents. I, assenyaladament, a Pere Millor (de Tarragona) el penjaren de les forques de dit terme, i a Pau Miquel (del Codony) i a Joan Delató, també; a un dels germans Font, de Llorac, el penjaren a la forca, i a l’altra l’esquarteraren a la plaça de dita vila; a la Lloreta de Sant Gallard la penjaren en dit territori de Sant Gallard, i a passar sota la forca a Francí Mas i a Ramon Gassó, de la mateixa vila…

  • CREACIÓ DEL BATLLE

“Que la creació de Batlle de dita vila i terme competeix al molt Il·lustre i noble senyor, elegint a qui ben vist li sembli, i revocant i anul·lant al seu arbitri sempre que vulgui; i aquella persona escollida haurà de fer sagrament i homenatge que complirà l’ofici de Batlle bé i lleialment, i mirar per les preeminències i jurisdiccions del dit noble senyor.

“Que el dit Senyor i els seus predecessors tenen el dret, i així ho han fet, de declarar la guerra disposant en dita vila habitants amb host i cavalcada que marxin i vagin amb dit senyor i el seu batlle “a so de viafos”; i que assisteixen amb les seves armes al dit senyor i al seu batlle i oficials.

  • HERBATGES I CARNISSERIA

“Que les herbes del dit terme són de dit noble senyor; que el dit noble senyor arrenda la carnisseria, i a l’arrendador d’aquesta li dóna llicència i facultat per pasturar el seu bestiar per tot el dit terme, exceptuant les terres plantades; els habitants de dita vila poden tenir bestiar i alimentar les herbes dels seus trossos, tant si són seves com d’altres persones (amb el permís d’aquests), sense el permís de ningú més.

 llana

  • DELMES

“Que els habitants de Santa Coloma són obligats a pagar cada any al dit noble senyor el delme [10%]  de tots i qualsevol blats i fruits.  Això vol dir: ordi, civada, mestura, espelta, sègol, mill, panís, datxa, safrà, verema, lli, cànem, olives, llegums, cebes, alls i llavors de cànems i lli, i de tots els fruits que Déu hi dona i cullen, i la terra dóna en tots els trossos del present terme. I el senyor paga la primícia [el 10% del delme] al rector.

Delme de blat. El delme de blat i de tots els grans s’acostuma a pagar en gra a l’era;

Delme de safrà. El safrà en flor, de deu munts, se’n dona u al senyor d’aquesta manera; que havent collit el safrà, abans de portar-los ni posar-lo en sa casa, l’han de portar al Castell, i allà fer de munts el pagès, i que el senyor trigui el què vulgui. Del delme de safrà, el senyor no ha de pagar la primícia al Rector.

Delme de verema. El delme de la verema es donarà de la següent manera. Quan el senyor faci crida, ningú podrà veremar en tres dies. I si volen veremar, hauran de portar-li la verema del delme que li toqui al Castell al cup.

Delme d’anyells i de llana. Si tenen bestiar, hauran de donar al senyor la desena. La llana el senyor la pot triar, entre deu vellots, la que desitgi. Els anyells s’hauran de de delmar el dia de Sant Joan tots els anys. Dels anyells i de la llana el senyor no ha de pagar la primícia al Rector.

Delme de pollastres. Cada any hauran de donar un pollastre al senyor.

  • JOVES I TRAGINS*

“Que els habitants de Santa Coloma estan obligats  a fer cinc joves cada any al Senyor Baró. Això és: un dia de llaurar amb dues bèstia. I un tragí [transportar els cereals al magatzem del castell, normalment el Castell] amb una bèstia a un lloc a on puguin tornar casa seva el mateix dia. I el Senyor ha de pagar la despesa del pagès i les de la bèstia, i els hi ha de donar per cada jornal un quartà i mig de civada per cada bèstia.

[La jova és l’obligació del pagès de treballar amb un jou d’animals les terres del senyor durant uns dies determinats a l’any. El tragí és l’obligació del pagès de traginar el blat o qualsevol altre producte del senyor. En aquest cas, es transportava al Castell, magatzem del baró]

  • VEDA DE CAÇA

“El Senyor pot i té la facultat de prohibir la caça en el present terme sempre que vulgui; i donar llicència, encara que estigui prohibida, a qui li sembli”.

Advertisements