Hi ha, en el món, homes de moltes menes: homes savis i homes rucs, homes tristos i homes alegres, nets i buts, dolents i bons; homes, en fi, adornats de moltes virtuts i altres tarats de tots els vicis; però també hi ha l’home seriós. L’home seriós no fa mal ni bé, no és trist ni joiós, ni vulgar ni distingit: és seriós i res més que seriós. L’home seriós fa les coses seriosament, i ja ha acabat la seva missió social. Si menja, sembla que combregui; si diu vulgaritats, les diu com si digués sentències; quan va al W.C, hi ha solemne, com un heroi que puja al cadafal; a l’estanc sempre descanvia un duro; si plou, sosté el paraigua com si dugués un tàlem; si seu, sembla un Moloc digerint una criatura, i si està dret, una estàtua.

L’home seriós usa boquilla, bastó, elàstics i sabates d’aquelles que carrisquegen. Casat, acompanya la senyora durant l’embaràs, i en els dies de Setmana Santa, a resseguir monuments. Solter, concorre al prostíbul per higiene: puja, truca, tria, pren grans precaucions i marxa silenciosament. És un parroquià admirable que, en vint minuts, satisfà una necessitat de la vida, sense donar molèstia, ni escàndol, ni propina.

L’home seriós, per poc que pugui, posa placa a la porta del seu pis, es fa imprimir targetes amb caràcters com més anglesos millor, procurant que no hi manqui cap títol dels que té, ni un mèrit, ni un accent. Concorre a tots els enterrament i és visita del bisbe, del general, del governador i de les quaranta hores. L’home seriós és aficionat a la història, al recuit i al tresillo i mira les dones de cua d’ull. Cal que tingui un xic de panxa, el nas prominent i allargui els llavis com disposant-se a emprendre una succió transcendental. Aquest gest de la boca el deu exagerar quan escolta alguna cosa que no entén.

L’home seriós, quan surt a passeig i li cau una brossa a l’ull, se’n torna a casa. Si rellisca, mira el lloc de la relliscada amb menyspreu i es ruboritza. L’home seriós pertany a innombrables societats, com ell, seriosament inútils. Figura en totes aquestes corporacions de caràcter econòmic, científic o de foment, que una vegada al mes es reuneixen amb el transcendental objecte de dedicar elogis pòstums als socis morts, endreçar els fullets en la biblioteca, agrair un convit o dirigir una petició al govern sobre quelcom impossible d’aconseguir. Entitats de necrologies mútues, que tenen més socis honoraris i de mèrit que no pas efectius.

l'home seriós

L’home seriós és admirat i respectat pels vulgus. A l’edat de les il·lusions, ja és regidor; a l’edat madura, diputat provincial, i a l’hora de la mort té dret a benedicció apostòlica i a corona de porcellana. L’home seriós sol deixar escrita per la seva pròpia mà la minuta de l’esquela mortuòria, perquè hi constin tots els tractaments, tots els mèrits contrets durant la seva vida de serietat. L’home seriós porta un anell al dit polze i crida el notari per testar així que arriba als quaranta anys.

L’home seriós és propens a ésser acadèmic; no és pas ell que agafa fama: és la fama que l’agaa a ell. La fama de l’home seriós és com la calúmnia: ningú no sap en què es funda ni qui ha estat l’iniciador. L’home seriós accepta el do que li fa el públic, com accepta les condecoracions que vulguin donar-li. I, com que no crea, no es desacredita.

*                   *                                      *

L’home seriós sol criticar-ho tot. No li agraden atreviments de cap mena. Menysprea els qui canten, els qui riuen, els qui porten genolleres als pantalons. És compassiu els dies de festa a la porta de les esglésies. Reclama els deutes amb epístoles amesurades. Quan tracta de cometre una vilesa hi envia el seu procurador. Per això el té.

En política pensa no extremar la seva actuació. Vota a les vuit del matí. És conservador liberal o liberal conservador, segons els casos. Tot el que vulguin, menys republicà. Està subscrit a la Gaceta i saluda la bandera.

Mentre fa la digestió reserva l’escuradents a la boca.

Cal ésser seriós, si un hom vol que el respectin. Empreneu una carrera, un art, o adquiriu un patrimoni. I manteniu-vos seriosos, que ja estareu encaminat. I si no teniu carrera, ni art, ni patrimoni no us desespereu per això. La serietat pot salvar-vos encara. Els homes seriosos són fets per les pubilles. Compreu-vos una levita; sol·liciteu un títol, un d’aquests títols sense feina i sense festes, de felicitar les diades als vostres coneguts, de mocar-vos amb estrèpit, d’enllustrar-vos les sabates, i d’expressar-vos vulgarment amb paraules escollides, i, si no topeu amb una noia rica, topareu amb un ministre. Tot consisteix a esperar-ho i no perdre l’ocasió. El ministre servarà de vosaltres un record grat. Us enviarà a manar una província, i allí podreu cobrar del joc i de la prostitució i seguir tan home seriós com abans.

Prudenci Bertrana

Advertisements