Fa cinc anys, el centenari de la mort de Mossèn Joan Segura i Valls va passar incomprensiblement desapercebut (o pràcticament) a Santa Coloma. Els colomins no sabem homenatjar les personalitats il·lustres de la nostra vila·la. Amb retard, però amb la mateixa gratitud, publicaré un seguit de fragments d’ Història de Santa Coloma de Queralt. Comencem amb la recopilació d’ordenances municipals, sense data específica–si bé sabem que són posteriors a 1454–, sota la jurisdicció dels mostassafs. No he copiat les ordenances literalment, versionant-les al català actual, perquè s’entenguessin millor.

mostassaf

Els Mostassafss.

Eren els dos encarregats de l’exacte acompliment de les ordenances municipals. Eren més que empleats; eren veritables autoritats encarregades de vigilar pel compliment de dites ordenances i de castigar a qui gosés fer-ne infracció. En aquest aspecte, eren jutges únics, superiors al mateix batlle, als jurats i als consells.

La institució dels Mostassafs és antiquíssima a la nostra vila. L’any 1454, per haver-se perdut el Llibre dels Privilegis, els nostres jurats acudiren a En Guerau I, per tal que renovés formalment els perduts privilegis, entre ells els de l’elecció de Mostassafss. El senyor accedí al prec, i el 17 de desembre del mateix any, atorgà diversos privilegis, entre els qui ha el de l’anyal elecció de Mostassafs, als quals atorgà de nou totes les atribucions i preeminències que tenien fins llavors.

 

Disposicions municipals en mans dels Mostassaffs

1.- Ordenem que cap barber gosi “barbejar ni fer barbes en llum” el dissabte al vespre ni en festes de dejuni; i si ho fa, amb les portes tancada. Pena de 5 sous.

2.- Ordenem que qualsevol gallina que sigui trobada “en les places dels blats o carrers públics” que puguin fer mal a botiguers o revenedors els dies de mercat, els Mostassaffs les poden fer matar. I si el Mostassaff sap de qui són, farà pagar al propietari 12 gallines per cada una que mati. Pena de 5 sous.

3.- Ordenem que qualsevol botiguer, sastre, sabater, revenedor, etc., no gosi parar ni treure a la portalada cap mena de mercaderia en “lo sant Diumenge ni en ninguna festa de dejuni manat per sancta mare Església, ni los dies de les festes preses e votades per devoció de la vila”. La única excepció són els dies de fires. Pena de 5 sous.

4.- Ordenem que cap botiguer o revenedor no gosi llençar aigües “que agen estat merluces a remullar” per places ni per carrers. Pena de 5 sous

5.- Ordenem que cap persona gosi treballar en Diumenge, ni en dia de dejuni, “ni festa presa per la vila”; ni carregar bèsties, ni traginar blats, ni vi, “ni ninguna altra cosa de faena”. Pena de 2 sous. Queda especialment prohibit “fer belles les herades” [preparar les eres pel temps de batre], ni fer pallers, si no és en cas de gran necessitat. Pena de 3 sous. Tampoc es podrà “rentar ruscader ni altres draps”. Pena de 12 diners. [No sé què és un ruscader]

6.-Ordenem que cap persona, de qualsevol llei, no gosi llençar “aygües de finestres ni de terrats, ni llençar aygües leges (sutge)” pels carrers ni les places. Pena de 5 sous.

7.- Ordenem que cap persona no gosi “estendre ni posar draps de llit ni vestudires hont  age puces, doncs puguen caure per les places i carrers”. Pena de 5 sous.

8.- Ordenem que cap persona pugui tenir “nenguna finestra gran ni forta fora mida” a la muralla perquè les persones “solen puxen treure lo cap”. Pena de 50 sous.

9.- Ordenem que cap persona gosi “llançar brossa ni lejura en los patis dels portals, ni davant los ponts”. Pena de 12 diners cada vegada.

10.- Ordenem que cap persona gosi “metre les mans en los cóvens o portadores e cistelles de la fruyta que se aporte a vendre en la vila, per triar ni legir de la fruyta en ninguna altra manera”. Pena de 6 diners.

11.-Ordenem que ningú no gosi llençar “ningun escobrim en niengun empriu de la vila, sinó al sol de la Bastorra”. [La partida de <la Bastorra> actualment és el “magatzem” on la Trumes té el formigó abandonat, camí a la Creu del Niseta].  Pena de 5 sous.

12.- Ordenem que tot draper “qui vendrà drap per altre, caygue un ban de 20  sous, es restituesque lo dany al comprador; e que lo draper sie tingut de dir al comprador d’on es lo drap y de quina natura”. Pena, ja esmentada: 20 sous.

13.- Ordenem que cada vegada que “fallirà pa a les flaqueres, cayguen quiscuna vegada en bans de 3 sous” Sembla ser que el xipella no només estava present en les terminacions (Ex: “mari”, “esquerris”, “altri”), sinó també en alguns verbs. Aquí s’ha de traduir “fallirà” per “fallarà. Pena, ja esmentada: 3 sous.

14.-  Ordenem que tot pa “que no sie cuyt e assahonat a coneixement  dels Mostassaphs, puxe ésser trencat per los Mostassaphs e donat per amor de Déu”. Pena de 12 sous.

15.- Ordenem que el taverner de la neu [llavors existia la “Taberna del Refresc”] “no puga vendre en lo temps que es vendrà la vi de la vila, sinó blanch, i vi mateix de la vila, y com se vendrà la mesada del vi del Castell”. Pena de 10 sous. [No entenc què es referia per la mesada]

16.- Ordenem que qualsevol peixat foraster que entri peix a la vila, n’hagi de deixar la meitat, “e los Mostassaphs gagen a donar el dit peix lo for [preu] segons Déu e llur consciència”. “E que lo dit peix al for [preu] que li hauran donat age a baxar un diner ora per ora”. Pena de 5 sous.

17.- Ordenem que “nengun hom strany no gos comprar en la vila de Santa Coloma safrà, sinó amb balances que sien afinades per los Mostassaphs”. Pena de 20 sous.

18.- Ordenem que tots els mercaders de safrà, “après que hauran parades les balaçes, age a denunciar als Mostassaphs que lo miren lo pes si és bo”. Si el pes no era el correcte, pena de 20 sous.

Joan Segura i Valls (1879)

Advertisements