Fins l’any 1600 no va començar a generalitzar-se entre l’aristocràcia l’ús de forquilles. Anna d’Àustria, la mare de Lluís XIV, encara no es decidí a servir-se’n i menjava amb els dits. L’emperador Carles V no posseïa sinó quinze forquilles; és evident que a la seva taula no hi feien gaire falta. Montaigne alaba els suïssos, “que mengen sense ficar les mans al plat”.

Aquests antecedents han d’enorgullir-nos a participar-hi de la millor manera possible. El model que tots els pobles s’esforcen a copiar ha estat fornit per l’alta societat anglesa. Els anglesos són mestres en l’art de ben menjar. ¿Serà bo bo de dir que els catalans som uns deixebles força mediocres?

brindis

 

1.- Els brindis i toasts. Se’n poder fer en certes ocasions: dinars de noces, aniversaris, homenatges, dinars íntims. En general cal evitar-los. Posats a brindar no feu topar les copes; n’hi ha prou d’alçar-les tot inclinant el cap.

2.- Sou presentat a la dama que heu de conduir a la taula. Quan el dinar és anunciat, cuiteu a oferir-li el braç esquerre. És una qüestió de tacte, en la qual és impossible de donar consells, saber el lloc que us cal prendre en el seguici de parelles que s’adrecen al menjador. Si us escau de conduir la senyora de la casa no hi ha dubte: heu d’esperar que passi tothom davant.

3.- Cal ésser igualment polit amb les dues veïnes de taula; oblidar l’una per dedicar-se exclusivament a l’altra pot resultar agradable, però és una grossa falta d’educació i de caritat.

4.- Prengueu el pa que s’escau a la vostra esquerra; aquesta es una convenció establerta per tal d’evitar confusions i preguntes: “Aquest pa és el meu o el de vostè?” No esmicoleu tot el pa; aneu-lo partint sempre amb els dits, mai amb el ganivet, a mesura que el necessiteu. No feu boletes de pa, mentre mengeu.

5.- La sopa es pren sense fer fressa. La cullera no s’introdueix de punta dins la boca, sinó que s’apuntala de costat en els llavis i es decanta amb cura. Eviteu de fer xocar els coberts amb els plats o amb les copes. No s’inclina el plat per recollir l’última gota.

6.- La carn es talla amb el ganivet, naturalment. Però mai no es talla tota la carn per endavant, sinó bocí per bocí, a mesura que es menja. No es recull la salsa amb el ganivet, que serveix exclusivament per a tallar i assegurar els bocins al capdavall de la forquilla. Posar el ganivet a la boca és una incorrecció escandalosa.

7.- Quan us acostin la plata perquè us servei vós mateix, heu de prendre el tall o el tros que us quedi més a prop. Triar, cercar un tall millor és una mostra de gormanderia, incompatible amb la bona educació. Al contrari, cal esforçar-se a no agafar el tall més exquisit, àdhuc si la providència us el posa a prop

8.- Els ossos cal deixar-los, àdhuc si resta adherida una polpa apetitosa. Agafar-los amb els dits i escurar-los és una pràctica inadmissible.

9.- Seieu bé, sense deixar-vos anar contra el respatller ni gronxar-vos. Mantingueu el bust dret;  no us ajupiu sobre el plat. Cal menjar seguit, però mai amb precipitació. No passeu l’aliment que teniu a la boca d’una galta a l’altra. No feu contorsions.

10.- Els escuradents. No és un pecat posar-los a taula, però és millor de prescindir-ne. Si els useu, cal que demaneu l’ajudat de totes les gràcies a fi de fer passadora una operació que en ella mateixa no té cap al·licient. 

Myself (1929)

Anuncis