En menys de 75 anys, Catalunya va viure dues guerres determinants per al seu futur: “la Guerra dels Segadors” (1640-1653) i la “Guerra de Successió” (1701-1715). Santa Coloma gairebé és incendiada en el transcurs de les dues. En aquesta entrada podeu llegir el relat que Francesc de Castellví fa de la bel·licositat dels colomins contra les tropes filipistes. Finalment, havent conquerit les tropes de Felip V Tarragona, Santa Coloma es rendí. Cal tenir present que, després de les sequeres de 1712 i 1713, la gent estava cansada de guerra. A més, l’exèrcit castellà aplicava una norma que podríem anomenar “el delme del soldat”. Per cada soldat castellà que moria assassinat als pobles catalans, l’exèrcit matava deu persones d’aquell lloc.  El terror psicològic també és important per entendre la decisió dels colomins.guerra de successió

9 de Setembre de 1705.- Santa Coloma reconeix l’autoritat de Carles III (Història de Santa Coloma, 1984, pàg. 394)

Avui que contam 9 de Setembre 1705, los Mag. Jaume Roca, Joseph Llaurador y Mateu Mullerat, Jurats lo any present de la Universitat de la present vila de Santa Coloma de Queralt, han convocat i congregat Consells de la Quantarena amb veu de campana y pública crida, com és costum, amb llicència observada y obtinguda de Mag. Ramon Roset, Batlle general de la present vila y Comptat, als quals és estat proposat per dits Jurats:

Que havent rebuda una carta de Sr. don Joan Esteva Pera, DE Dragons de la Magestat de Carles III, en la qual demana de part de sa Magestat Catòlica obediència com a fidels vassalls, altrament seran declarats per rebeldes de sa Magestat, conforme han oït de dita carta los és estada llegida per lo racional; y que així vegen si se donarà la obediència demanada. A la qual proposició és estat determinat ab veu de trenta concurs, se dona la obediència a Carlos III, conforme se demane, y que lo Jurat en cap en companyia dels síndichs y altres persones isquen a recibit a dit Sr. don Joan Esteve Pere, y se fasse ab tota la alegria sia possible”.  

 

18 d’Abril de 1712.- [Narraciones históricas, Castellví, Indexat]

En las cercanías de Cervera ocupaban la Dos Coronas [França i Espanya] la villa de Verdú y en 18 de abril desde esta villa 500 caballos y 600 infantes intentaron ocupar la villa de Santa Coloma de Queralt. Los aliados tenían un presidio de 200 hombres. Los naturales tomaron las armas y unidos a las tropas les hicieron desistir de la empresa (1712)

 

1713.- 8 de Juliol [Dietari de la Generalitat (1701-1713), pàg. 1313]

En aquest dia, constituït personalment personalment en el Consistori  Jaume Garriga,  subrogat en sobrecullidor de ponent, ha fet relació de com Carlos Sançam, traginer de la present ciutat, qui aportava cartes del consistori per els Diputats locals de Cervera, Tàrrega, Tremp, Pallàs i Seu d’Urgell, així mateix com llibres, cera, albarans i plomes per dites col·lectes, d’  orde de ses excel·lències fidelíssimes, en consideració de que han finit los arrendaments dels drets y no haver-hi arrendataris nous des de Montblanc, i arribant fins a Santa Coloma de Queralt, no ha pogut passar més endavant respecte d’ocupar l’enemic aquells paratges, com així apar de una fe que és assí cusida i signada de número.

*Una gran fe (assí cusida) i molts homes (signada de número)

  

9 d’abril de 1714.- [Castellví, vol. 4, Indexat]

“El marqués de Thouy recibió avisos en Solsona que en los parajes de Santa Coloma de Queralt los paisanos, ayudados de la aspereza de los montes, hacían correrías y turbaban la correspondencia de Cervera y Igualada; que Santa Coloma era el centro donde los voluntarios y fusileros se refugiaban y proveían. Despachó el marqués de San Vicente que, sobre la marcha, recibió orden de Popoli de incendiar la villa. El marqués, para librar del estrago y ruina aquel pueblo, envió en secreto un emisario, previniendo al pueblo el orden que tenía; persuadirles y asegurarles no ejecutaría estrago como no le disputasen la entrada, que le causaría el mayor dolor, siendo natural haber de ser sin arbitrio incendiario.

Este previo aviso, que le dictó la equidad y el más arreglado servicio del rey de no destruir el pueblo que, presidiado, podía servir de freno y asilo, unido a su cristiana conducta, libró aquel pueblo del estrago y sin sangro logró un favorable suceso para descanso y alivio de sus tropas”

 

Francesc de Castellví

Advertisements