Per obtenir més informació sobre les processons a la Baixa Segarra, llegiu aquest article de Joan Amades:

https://menjadatils.wordpress.com/2013/08/31/no-tant-lluny-dels-salvatges-processons-a-la-baixa-segarra/

jaume morera

És una llàstima que el magnífic pintor Morera no retratés quina fila feien les processons a Santa Coloma

Les estampes d’aquestes processons, si avui les poguéssim veure en tota la seva realitat i verisme (deixant a part la seva fe), i segons la manera de veure i interpretar els costums dels nostres temps, hi trobaríem molt a criticar.

Obria el pas a doble filera una munió de nens, entre seixanta i vuitanta, abillats d’angelets amb ales i tot. En general, la seva visió era depriment i ridícula. Alguns portaven les ales tortes; altres, enlloc de portar-les al darrer, les duien al davant; en fi, una estampa que feia riure per caricaturesca. Al mateix temps, aquests nens eren portadors de pendons que representaven escenes bíbliques, com s’estilava en aquella època, i estampes de l’infern i del purgatori. Seguien altres tantes nenes, totes blanques, vestides de verges i amb rellampants corones cenyides al cap que feien relluir les seves boniques caballeres.

Seguia el sagristà Bartomeu, amb la creu gòtica gran i un escolanet a cada costat amb els corresponents cirials.

Portadores de ciris seguien les velles i beates, que eren les que no anaven a processó per lluir el vestit sinó per fe i per convicció. Després venien les menestrales i pageses casades joves, abillades amb la màxima pulcritud, i al final les jovenetes solteres, portadores del “Pendón de las Hijas de María”.

En el seguici dels homes hi anava en primer lloc el portador de la bandera de la Puríssima Sang, seguit dels confrares. Aquesta bandera era e proporcions gegantines, molt alta i ferma, i s’havia de portar adossada a l’espatlla, ja que dreta no s’hauria pogut dominar a força de braços. Recordem que al recer de les columnes de les capelles de l’església hi havia, de dalt a baix, una espècie de caixa de fusta per a guardar-la.

La bandera de la Puríssima Sang era de color vermell, i l’anomenada de Santa Francisca de color blau. Totes dues eren de rica seda i quedaren inutilitzades l’any 1909, quan s’instal·là a la Vila la llum elèctrica per les nostres places i carrers. Llavors la Reverenda Comunitat, d’acord amb el senyor rector, unificaren les banderes de les confraries que restaven i crearen el pendó anomenat “Pendó del Sagrat Cor”, amb l’exclusiva dels joves.

Josep Carreras Pon

Anuncis