porc

Així mataven el porc a Suècia, segons la Wikipedia, a l’edat mitjana

L’aspecte dels nostres carrers, sobretot en els dies d’hivern, era únic. De matinet, quan encara no era de dia, i amb l’ajuda de llums de petroli o de carburo, venien els matadors de porcs a les cases convingudes a complir el tracte. Eren portadors de les eines adequades: ganivets relluents, el ganxo per posar al marro, destraletes i la seva banca de manipulació. La casa tenia ja a punt dues grosses pedres i un feix de pi per a socarrimar el porc després de mort.

S’anava a buscar el porc, i el terrabastall que movia mentre era conduit de la seva estança al lloc del sacrifici no és per a ésser descrit: els seus roncs i crits despertaven tota la Vila. Quan el tenien ja col·locat al lloc corresponent, un dels matadors amb un gros ganivet el degollava; la sala regalimava dins un gran gibrell. Després el socarrimaven amb la foguera del feix de pi, a l’ensems que amb la pedra tosca, ganivets i aigua bullent el deixaven ben net.

Llavors l’obrien en canal i un funcionari municipal amb una romana prenia detall del seu pes per fer pagar els impostos, que eren de tres pessetes per cap fins a vuitanta carnisseres, i de cinc pessetes si arribava a cent. Més tard, aquest preu fou modificat i unificat a cinc pessetes la peça.

No cal dir res del rastre que t’aital matança quedava imprès als nostres carrers.

Josep Carreras Pon

Anuncis