L’any 1630, Santa Coloma aporta 3.000 lliures per reclutar 300 soldats per anar a la guerra d’Itàlia—sense comptar les tres dotzenes de colomins que hi van anar. Malgrat aquest sacrifici, el poble es malfiava de la rebel·lió dels garbers que estava sacsejant ciutats com Vic, Girona, Manresa o Cervera. A la primavera de 1640, Dalmau de Queralt envia una carta al batlle de Santa Coloma advertint-los d’aquests motins.

“Ja saben les noves que tenim de Barcelona que la gent ab desfrès de garbés han cremat cases i morta gent i altres insolències, que és viva llàstima, y con nos an amenassat que volen venir a passar lo castell a foc y cremar la vila […] Pus estam avisats, serà bé estigam previnguts; so és, que cada dia se mano una dena per a tenir compte del Portalet, y que en ser lo toch de la oració tancon los portals y també de matí nos obrin que no sie ben de dia, y que diguen al Sr. Batlle los dexe polbora, bales y metxa […] y que també serà bé se regoneguen les muralles y se tancon les finestres donen a la muralla, y també que pujon algunes vegades al campanar, que de allí es veu la major part del terme, y també la guarda aje de ser de nit com de dia, y també fer fer algunes pregàries secretes.

Quan assassinen Dalmau de Queralt, els colomins de l’època no gosen dur dol ni encomanar oficis públics. Tenen por de represàlies. El nou home fort de la vila, Josep de Biure i de Margarit—governador General de Catalunya per  Lluís XIII a partir de 1642—fa exigències contradictòries a Santa Coloma. Per una banda, els hi demana  contribucions a la guerra i que tots els homes de 16 a 60 anys participin en la defensa dels colls de Cabra, Igualada, Tous i La Llacuna. Per l’altra, reclama per a ell els drets senyorials que Santa Coloma volia invertir en la guerra.

el rei sol

L’any 1643, cansada d’aquest greuge, Santa Coloma decideix tirar pel dret i enviar dues persones a París per negociar directament amb el rei de França: el prevere Vicenç Requesens i el Dr. Magí Sivilla. El 16 d’octubre del 1643 tingué lloc la lectura pública del privilegi rebut, que convertia Santa Coloma de Queralt en Santa Coloma la Reial, triplement signat ja per Lluís XIV, la regent i el ministre Le Tellier:

<<Lluís per la gracia de Déu, Rey de Fransa y Navarra, y compte de Barcelona, de Rosselló y de Cerdanya […] fem saber a tots […] que dita vila de Santa Coloma desde ara y per a sempre se haje de anomenar Real, nomenam y diem ab lo comptat de aquell contenint en particular los llochs següents: Aguiló, Bellprat, Queralt, Montargull y Raurich […] Los quals otts ab la mateixa plenitud de accions y drets que antes usessin y gosassen los comptes de Santa Coloma, a nos pertanyen per dret de confiscació […] Volem y manam que los habitants de dita vila gosen de tots y sengles privilegis, llibertats, usos y consuetuds […] Prometem per nos y nostres successors que may en ningun temps permetrem que dita vila de Santa Coloma ab son comptat […] en tot o en part sien separats de la nostra jurisdicció, y senyoria, ni de les vegueries a que estan subjectes, ni tampoch en gracia o feu de qualsevol Duch, Marquès, Comte o Baró, Cavaller […] ans bé resten en tot sots nostra perpètua Senyoria….>>

Entre els drets concedits hi havia la participació amb vot actiu a Corts Generales Catalanes, molt cobejat, i el del nomenament del batlle a partir de ternes [elecció de tres membres] presentades per un “Consell general de homens de bé y honrats”, consell general al qual no caldrà (a diferència del què se li exigia en temps dels comtes) la presència ni la llicència del batlle per a reunir-se. Privilegis definits en el text com un premi als sofriments i mèrits de guerra de la vila, pretesos mèrits que ja li havien valgut l’obsequi, per part del virrei La Mothe, d’un canó. Aquest canó, que Cervera manllevaria l’any 1646, però que l’any 1649 els jurats de Santa Coloma, davant els progressos de l’exèrcit “del rei de Castella”, prudentment decidiren fondre i convertir en una “campana de les hores”.

L’any 1644 consta que vuit companyies de cavalleria franceses, allotjades a Santa Coloma, cometien malvestats al terme i a la vila.

L’any 1649, els colomins estaven farts del tracte que estaven rebent dels soldats castellans. Així ho viuen els Jurats:

“10 de Juny de 1649.- Inseguint altra proposició per dits Jurats acerca dels danys han donats los soldats dels tèrcios de la armada que estigué allotjada en esta vila per molts dies, y del que fan los trànsits tan ordinaris, sense donar a menjar ab violència i maltractant als patrons de les cases, aprés de haver-los deixat los diners demanen, que de tot sèrie ben se’n rebés informació dels danys tant desordenats dits soldats han donats per lo terme com ho han fet los llocs circumvehïns, derruint les molins axí d’aigua com de vent, cases, casetes, corrals, arbres fruiters i altres moltes coses, i que presa informació per experts i prohoms, vagi el síndic a Barcelona per fer-ne queixa a qui toqui, per què sàpiga el què pateix aquesta Universitat en els temps de guerra, i es cobri el què es pugui per dits danys, i bestretes de diners i civades i que es facin molt grans queixes del tractes que donen les tropes als habitants i a les dones, i que es faci la càrrega tant gran com demanen tals excessos i violències i sobrats allotjaments.”

Santa Coloma es diria la Reial fins el 1653, acabada la Guerra dels Segadors, quan va tornar a la doble obediència de Felip IV i al comte Lluís de Queralt.

 

Advertisements