El Convent de Santa Coloma és el misteri més gran, al meu entendre, del meu poble. Com es va construir la portada? De quines estances disposava? On van anar a parar les restes? Els colomins tenim tantes sospites com dubtes entorn aquestes i altres preguntes. Moltes encara estem a temps de resoldre-les. L’avi Carreras va intentar respondre’n una.

la portaladadel convent

Fons Robert Ballcells (1923)

Les primeres noves que  tenim de l’església daten de l’any 1262. Mossèn Segura, a la pàgina 65 de la seva Història de Santa Coloma es lamenta de no trobar dades anteriors, i diu: “Seria ara una delícia de poder contemplar l’església parroquial anterior a la que ara es renovava i engrandia. El seu estil no podia ésser altre que el romànic i dels primers períodes; perquè si hagués estat construïda en els darrers temps en què predominava aquest estil, no hauria calgut probablement reedificar-la tan aviat i d’una manera tan costosa. (…) A més, les paraules “reparament” i “reedificament” que llegim en documents diuen ben clar que allà mateix devia existir l’antiga església”

Afortunadament, el temps des de la publicació de la Història de Santa Coloma ha confirmat aquestes afirmacions amb detalls interessants: quan s’efectuaren les obres de restauració, l’any 1962, i foren tretes les llosanes del paviment, aparegueren en tres llocs de l’església grans fosses curulles d’ossos humans, donant a comprendre que en el seu eixamplament hagueren d’apropiar-se de tot el cementiri—o almenys una part—, que en aquella època estava situat al llindar de l’església (plaça d’Avall).

L’historial de la seva construccióés d’una envergadura heroica. S’hagué de fer mitjançant aportacions testamentàries, subscripcions, impostos…; fins el jurat (ajuntament) feren un préstec per invertir-lo a les obres. D’estil gòtic català, amb els seus primorosos finestrals, té com a contrapès la creuera el formós campanaret petit. Totes les capelles tenien el seu corresponent retaule, sobresortint el de l’altar major, adossat a la capella central.

Segons mossèn Segura, la imatge de pedra del timpà de la portalada pertanyia al retaule, junt amb dos àngels que tots recordem. Dit retaule fou desmuntat l’any 1636 per tal de substituir-lo per un altre que un incendi destruí el dia 27 de desembre de 1731. Una nota curiosa, desconeguda fins avui per molts erudits, es troba en el llibre L’art català, de Marcel Durlac. Aquest autor francès esmenta que l’any 1411 foren posades les vidreries del finestral pel famós vidrier francès Nicolau de Maraya, i que sols posà les de la nostra Vila, i les de Barcelona i Cervera. Les nostres desaparegueren, dissortadament, en l’esmentat incendi. El darrer altar major arribà fins els nostres dies; estava situat fora de la capella central. Fou construït entre els 1850 i 1860 i incendiat el 1936.

En acabar-se la nostra guerra civil s’intentà pal·liar, en quant fos possible, les mutilacions de tot ordre que enlletgien la nostra parroquial. Es redescobriren els sòcols de quasi totes les columnes, que per motius desconeguts havien estat enterrats; en aquests afers sorgí el descobriment de les obertures o arcs gòtics amb comunicació interna, que van des de la capella de la sagristia fins a la de les Ànimes del Purgatori. ¿Per quin motiu foren construïts aquests arcs, i quina finalitat tenien? Personalment he arribat a la conclusió que la nostra església parroquial devia estar inclosa en una ruta de pelegrinatge per a guanyar el jubileu marià, ja que era dedicada a la Verge Assumpta. Els pelegrins entraven i donant la volta per aquests arcs tornaven a sortir sense cridar l’atenció dels fidels.

M’interessa ara tornar ara al tema de la nostra antiga església parroquial. Sembla que per al seu reedificament la portada romànica primitiva els resultà petita. Això em dóna ocasió per refermar-me en les notes que vaig escriure l’agost del 1952, en les quals afirmava que la portalada de Santa Maria de Bell-lloch era la de la nostra església parroquial, fonamentant la meva tesi en raons que crec convincents:

Quasi totes les esglésies, ermites i capelles que porten el segell de l’estil romànic tenen com a tret comú que la portada principal estigués a migdia; és el cas de Ripoll, Figuerola, Forès i El Pla de Santa Maria, entre moltes altres. Per què, doncs, Santa Maria de Bell.lloch està orientada a ponent? Perquè la seva portada fou importada, no va néixer allí. A més no es troba cap altre vestigi romànic en tota l’església.

Un altre detall molt curiós ens els dóna el capitell frontal de la portada, a mà dreta, en el que hi està esculpit l’escut dels nostres comtes: el lleó rampant travessat per un punyal, llegenda que no cal descriure aquí, però que data del segle XIII; en canvi, la portada en conjunt és dels segles XI-XII, segons els entesos. Quina solució podem trobar a aquest problema? Només que correspon al segle del reedifcament de l’església parroquial, i que aquest capitell hi fou afegit quan tingué lloc el trasllat.

Josep Carreras Pon

Advertisements