No gaire temps després, Gualter féu venir unes lletres falsificades de Roma, i donà entenent als seus súbdits que per mitjà d’aquelles el papa l’havia dispensat per a poder prendre una altra muller i deixar Griselda; i fent-la comparèixer davant seu, en presència de molta gent, li digué:

–Madona, per concessió del papa, jo puc tornar-me a casar i deixar-te; i com que els meus avantpassats han estat grans nobles i senyors d’aquestes contrades, allà on els teus han estat sempre pagesos, vull que no siguis més la meva muller i que te’n tornis a casa de Janot amb el dot que em vas portar; i així jo en prendré una altra que he trobat de la meva conveniència.

La dona, en oir aquestes paraules, amb penes i treballs, més enllà de la naturalesa femenina, retingué les llàgrimes, i va respondre:

–Senyor meu, sempre he comprès que la meva baixa condició no era gens escaient a la vostra noblesa, i el que he estat amb vós, ho reconeixia de Déu i vostre, i mai no ho he fet meu ni ho he considerat així, com a donat, ans sempre ho he tingut com a prestat; ara us plau de recobrar-ho, i a mi m’ha de plaure i em plau de tornar-vos-ho: heus aquí el vostre anell amb què em vau esposar, agafeu-lo. Em demaneu que m’endugui el dot que vaig portar; per això no cal ni per part vostra pagador ni per part meva bossa o somera, perquè no m’ha fugit de memòria que em vau esposar tota nua; i si vós considereu decent que tothom vegi el cos, en el qual he dut fills per vós engendrats, me n’aniré nua; però us prego, en premi de la virginitat que us vaig lliurar, i ja no tinc, que em feu el favor de deixar-me endur només una camisa que no és del meu dot.

Gualter, que tenia més ganes de plorar que d’altra cosa, mantenint tanmateix dura l’expressió, digué:

–Emporta’t una camisa.

Tots els qui eren al voltant li pregaven que li donés un vestit, perquè ningú no veiés sortir de casa seva tan pobrament i tan ignominiosament la qui durant tretze anys o més havia estat la seva muller; però els precs foren debades, per la qual cosa la dona, en camisa i descalça i sense res al cap, encomanant-lo a Déu, eixí de casa i se’n tornà amb son pare, amb llàgrimes i plors de tothom qui la veia.

camisa12

Janot, el qual mai no havia pogut creure que fos veritat que Gualter volgués tenir sa filla per muller, i esperant cada dia una cosa així, li havia guardat la roba que s’havia tret aquell matí en què Gualter l’esposà; i aleshores, portant-la-hi ella s’hi vestí i es dedicà a petits serveis de la casa paterna, tal com solia fer, endurant amb força d’ànim el cruel embat de l’adversa fortuna.

Després de fer això, Gualter féu veure als seus que havia escollit una filla d’un dels comtes de Pànago, i ordenant uns grans preparatius per a les noces, demanà que Griselda vingués a veure’l; i quan vingué li va dir:

–Ara vindrà la dona que he pres per nova muller, i voldria honorar-la en aquesta primera visita; i ja saps que no tinc a casa dones que sàpiguen endreçar les cambres ni fer tantes coses com requereix una festa així; per això tu, que saps millor que ningú aquestes coses de la casa, posa en ordre el que cal fer, convida les dones que et sembli i rep-les com si fossis la senyora d’aquí: després de les noves, ja te’n podràs tornar a casa teva,

Si bé aquestes paraules eren totes com ganivets al cor de Griselda, com que encara no havia pogut treure’s del damunt l’amor que sentia per ell segons havia fet la bona fortuna, respongué:

–Senyor meu, estic a punt i preparada.

I entrant amb el seu vestit camperol i bast en aquella casa, on feia poc havia sortit en camisa, començà a escombrar les cambres i endreçar-les, i a fer posar tapissos i domassos per les sales, i a preparar la cuina, i a ordenar-ho tot, com si fos una humil serventa; i no parà fins que ho tingué tot disposat i endreçat com calia. I després d’això, fent de part de Gualter convidar totes les dames de la contrada, va ocupar-se de la festa; i en arribar el dia de les noces, malgrat la poca roba que tenia, amb ànim i capteniment senyorívol, rebé totes les dones que hi acudien amb cara alegre.

Gualter, que diligentment havia fet criar els fills a Bolonya a cura de la seva parenta casada amb un dels comtes de Pànago, essent la ja filla de dotze anys d’edat, lamés bella que mai s’hagués vist (i el fill en tenia sis), havia enviat un missatge al seu parent de Bolonya pregant-li que vingués amb sa filla i son fill a Saluzzo i que portés amb ella una bona i honorable companyia, i que digués a tothom que la portava per muller seva, sense explicar a ningú qui era ella realment. El gentilhome, fent tal com el marquès li ho demanava, emprenent el camí, al cap d’uns quants dies arribà a Saluzzo amb la donzella i son germà i amb una noble companyia, devers l’hora de dinar, i hi trobà tots els camperols i molts altres veïns del voltant que esperaven la nova esposa de Gualter. I després d’ésser rebuda aquesta per les dones i entrar a la sala on hi havia tantes taules parades, Griselda, tal com anava, s’hi avançà joiosament, dient-li:

–Benvinguda la meva senyora!

Les dones, que havien pregat endebades a Gualter que fes estar la Griselda en una cambra o que li deixés dur alguns dels vestits que havien estat seus, per tal que no anés així davant els forasters, s’assegueren a taula, on les començaren a servir. Els homes miraven tots la donzella, i deien que Gualter havia fet un bon canvi; però entre els qui més, Griselda la lloava molt, tant a ella com el seu germanet.

Gualter, a qui semblava haver plenament vist tot quant desitjava de la paciència de la dona, veient que no la canviava en res l’estranyesa de les coses, i estant segur que això no era degut a l’estultícia, perquè la considerava molt llesta, pensà que havia arribat el moment de treure-la de l’amarguesa, que imaginava amagada sota el seu rostre rigorós; llavors, fent-la venir, en presència de tothom somrient li digué:

–Què et sembla la nostra núvia?

–Senyor meu—respongué Griselda—, a mi em sembla molt bé; i si ella és tan entenimentada com bella, que ho crec, no dubto pas que vós heu de viure-hi com el més consolat senyor del  món; però us prego, tant com puc, que no la tracteu amb la duresa amb què vau tractar l’altra que fou vostra, perquè crec que amb prou feines ho podria sofrir, tant pel fet d’ésser més jove com perquè l’han criada enmig de delicadeses, mentre que aquella havia viscut des de petita enmig de penes contínues.

Gualter, veient que ella creia de debò que la donzella seria la seva muller, i tanmateix no deixava de parlar mai amb enteniment, la féu seure al seu costat i digué:

–Griselda, ja ha arribat el moment que recullis el fruit de la teva llarga paciència i que els qui m’han considerat cruel i cínic i bestial, coneguin que el que jo feia responia a un fi previst, volent-te ensenyar d’ésser muller i a ells de saber-la tenir, i a mi generar-me perpètua tranquil·litat mentre amb tu vaig tenir molta por que no ho aconseguiria; i per això, per posar-te a prova, de la manera que saps et vaig burxar i punyir. I puig que mai no he trobat que en paraules o en fet t’hagis allunyat del que jo em plaïa, comprovant que he assolit de tu la consolació que jo desitjava, vull alhora tornar-te el que en tantes estones t’he pres i amb summa dolcesa restablir les punyides que t’he fet; i per això, amb ànim joiós prèn aquesta que tu creus la meva esposa, i el seu germà, com a fills teus i meus: ells són aquells qui tu i molts altres consideràveu que jo havia fet cruelment matar, i jo sóc el teu marit, i t’estimo per damunt de tot, creient-me poder vanagloriejar que no hi deu haver ningú que, com jo, es pugui acontentar de la seva muller.

 

I dit això, l’abraçà i la besà, i amb ella, que plorava d’alegria, alçant-se, se n’anaren allà on la filla, tota estupefacta, seria escoltant aquestes coses; i abraçant-la tendrament, així com el germà, tragueren de l’engany la donzella i molts altres que eren allí. Les dones, totes felices, alçant-se de la taula, se n’anaren amb la Griselda a la cambra i amb millors auguris, traient-li la roba que duia, l’abillaren amb nobles vestidures de les seves, i com a senyora, que fins i tot ho semblava amb parracs, la tornaren a la sala. I aquí, fent meravellosos alegrois amb els fills, essent tothom molt feliç de tot plegat, l’esplai i la festa es multiplicaren i duraren diversos dies, i tots consideraren Gualter molt savi, si bé reputaren massa amargues i intolerables les proves fetes amb la seva dona, i per damunt de tot, trobaren molt sàvia Griselda.

El comte de Pànago se’n tornà al cap d’uns quants dies a Bolonyia, i Gualter, traient Janot del conreu, com a sogre el tingué en tal estat que honrosament i amb gran consolació visqué i acabà la seva vellesa. I ell en endavant, després de casar altrament la seva filla, visqué llargament i consolat amb Griselda, honrant-la sempre tant com podia.

¿Què podrem dir aquí sinó que fins en les cases pobres plouen del cel els esperits divins, com en les reials n’hi ha que serien més dignes de guardar porcs que de tenir senyoria damunt els homes? ¿Qui hauria pogut, com Griselda, amb la cara no sols eixuta sinó feliç, sofrir les rigoroses i mai més no oïdes proves fetes per Gualter? Al qual no hauria estat mal esmerçat si s’hagués topat amb una que, després d’haver-la tret de casa en camisa, s’hagués fet espolsar tant els pellingots per un altre, que li hagués aconseguit una bona roba.

Advertisements