Aprofitant que torna en Puntí, recordem la història de la Grisolda (la protagonista de l’última història del Decameró). Particularment, no m’agrada gaire la moralitat de la història, però sí la manera lenta, pausada, tranquil·la, de narrar-la. 

HISTÒRIA DE GUALTER I GRISELDA, GIOVANNI BOCACCIO

Fa molt de temps, fou entre els marquesos de Saluzzo un jove anomenat Gualter, el més gran de dos germans, el qual, no tenint muller ni fills, no esmerçava el seu temps en altra cosa que a falconejar i a caçar, i no mostrava cap propòsit de prendre muller ni de tenir fills, per qual cosa calia reputar-lo molt savi. Però com que als seus homes això no els plaïa, diverses vegades li pregaren que prengués muller, perquè no restessin ell sense hereu ni ells sense senyor, s’oferiren a trobar-li una de tal nissaga que se’n podria tenir bona esperança, i ell se’n va alegrar molt. I Guàlter els va dir:

–Amics meus, vosaltres em forceu a allò que jo havia decidit de no fer mai, considerant com és de feixuc poder trobar qui amb els seus costums resulti prou convenient, i com és de gran la possibilitat contrària, i que dura és la vida d’aquell qui es lliga a una dona no prou convenient per a ell. I dir que vosaltres, per els costums dels pares creieu conèixer les filles, d’on argumenteu que me’n donaríeu una que em plauria, és una niciesa, baldament em costi de saber com podeu conèixer els pares ni els secrets de les mares d’aquelles: coneixent-los i tot, però, molt sovint les filles no són semblants als pares ni a les mares. Ara: com que tanmateix us plau de lligar-me amb aquestes cadenes, jo vull fer-ho al meu gust; i per tal de no haver-me de plànyer de ningú més que de mi, si resultava malament, jo mateix en vull ésser el trobador, afirmant-vos que, prengui qui prengui, si vosaltres no l’honoreu com a senyora, comprovareu amb gran dany com m’ha estat de feixuc haver pres muller a precs vostres contra la meva voluntat.

Els braus homes respongueren que estaven contents només pel fet que acceptés de prendre muller.

Feia temps que a Gualter li plaïen els costums d’una pobra donzella que era d’un vilatge prop de casa seva, i semblant-li força bella, considerà que amb ella podria tenir una vida prou consolada; i per això, sense cercar ningú més, decidí d’esposar-la i fent cridar el pare, que era pobríssim, convingué amb ell d’aconseguir-la per muller. Fet això, Gualter aplegà tots els seus amics de la contrada, i els digué:

–Amics meus, heu volgut i voleu que prengui muller, i jo m’hi he disposat més per complaure-us que per ganes de tenir-ne. Ja sabeu el que em vau prometre: estar contents i honorar com a senyora qualsevol qui fos la que escollís; i per això ha arribat el moment que jo compleixi la meva promesa i que vosaltres compliu la vostra. He trobat una jove segons el desig del meu cor, molt a la vora d’aquí, que vull prendre per muller i endur-me-la dintre de pocs dies a casa; per tant, ja podeu pensar en una bella festa de noces i rebre-la honorablement, perquè jo em pugui sentir satisfet de la vostra promesa, com vosaltres us en podreu sentir de la meva.

Els bons homes, feliços, tots respongueren que els complaïa i que, fos qui fos, ells la tindrien per senyora i l’honorarien en tot com a senyora; i després d’això, tots s’afanyaren a preparar una festa bella, gran i joiosa, i el mateix féu Guàlter. Així preparà unes noces magnífiques i belles, i hi convidà molts amics i parents seus i grans gentilhomes i altres de l’entorn; i sobre això, féu tallar i cosir molts vestits bells i rics amb les mides d’una fadrina que per l’estatura li semblava com la donzella que havia decidit d’esposar, i a més, preparà cintes i anells i una rica i bella corona, i tot el que s’esqueia a una núvia.

I en arribar el dia assenyalat per a les noces, Gualter cap a la mitja tèrcia muntà a cavall, així com tots els qui havien vingut a honorar-lo;i havent preparat tot el necessari, digué:

–Senyors, és el moment d’anar a cercar la núvia.

I emprenent el camí amb tota la seva companyia, pervingueren al vilatge, i arribats a la casa del pare de la minyona, la trobaren que tornava amb aigua de la font, tota apressada perquè després volia anar amb les altres fadrines a veure l’esposa de Gualter; i quan Gualter la veié, cridant-la pel nom, li preguntà on era son pare; ella, vergonyosament, respongué:

–Senyor meu, és a casa.

Llavors Gualter, baixant i ordenant a tothom que l’esperés, entrà sol a la pobra cosa, on trobaà el seu pare d’ella, que s’anomenava Janot, i li digué:

–He vingut a esposar la Griselda, però vull saber algunes coses d’ella en presència teva.

I preguntà a la donzella, si, en prendre-la per muller, sempre procuraria de complaure’l i no s’enutjaria de res que ell digués o fes, i si ella seria obedient i altres coses semblants, a totes les quals ella respongué que sí. Aleshores Gualter, prenent-la per la mà, la portà fora, i en presència de tota la companyia i d’altres persones la féu despullar; i amb els vestiments que havia fet fer, prestament la féu vestir i calçar,i damunt els seus cabells, despentinats tal com estàveu, li féu posar una corona i en acabat, meravellant-se tothom d’això, digué:

–Senyors, aquesta és la que vull que sigui la meva muller si ella em vol per marit.

I llavors, adreçant-se a ella, que estava tota vergonyosa i sorpresa, li digué:

–Griselda, em vols per marit?

I ella li respongué:

–Sí, senyor meu.

I ell digué:

–I jo et vull per muller.

I en presència de tots l’esposà; i fent-la muntar en un palafrè, se l’endugué a casa honorablement acompanyada. Aquí les noces foren belles i grans i la festa no fou altrament que si s’hagués casat amb la filla del rei de França. La núvia semblà mudar amb els vestiments l’ànim i les maneres. Era, com ja hem dit, bella de cos i de cara, i al mateix temps que bella esdevingué tan avinent, tan agradosa i educada, que no semblava filla de Janot i guardiana d’ovelles, sinó d’algun noble senyor, de què ella feia meravellar tothom qui abans l’havia coneguda, i ultra això, era tan obedient al marit i tan servicial, que ell es considerava l’home més ben pagat del món, i envers els súbdits del marit era també tan graciosa i tan benigna, que no hi havia ningú que no l’estimés i que no l’honorés de bon grat, tot pregant pel seu bé, per la seva salut i per la seva prosperitat, dient, allò on solien dir que Gualter havia obrat poc sàviament en haver-la pres per muller, que era el més savi i l’home més llest del món, per tal com ningú altra no hauria pogut descobrir mai les altes virtuts d’ella amagades sota la pobra roba i sota els vestits camperols. I així, no sols en el seu marquesat sinó a tot arreu, al cap de poc temps, ella sabé comportar-se talment que tothom comentava el seu valor i el seu bon obrar, i féu canviar l’opinió, si algú havia dit alguna cosa contra el marit per causa seva, quan l’havia esposada.

No feia gaire que Griselda estava prenyada quan esdevingué prenyada, i al temps degut parí una nena. Guàlter se n’alegrà molt. Però poc després, venint-li un estrany pensament en l’ànim, volgué provar la seva paciència amb un llarg experiment i amb coses intolerables. Primer la punyí amb paraules, mostrant-se irritat i dient que els homes estaven molt descontents d’ella per la seva baixa condició, i sobretot ara que veien que tenia fills, i de la filla que havia nascut no feien sinó murmurar tristíssims. En oir aquestes paraules, la dona, sense canviar de cara o de bon propòsit en cap gest, digué:

–Senyor meu, fes de mi el què creguis que més convé al teu honor o consol, que tot ho acceptaré contenta, perquè m’adono que sóc menys que ells i que no era digna de l’honor a què em vas portar per la teva cortesia.

Aquesta resposta complagué molt a Guàlter, comprenent que ella no s’havia ensuperbit gens per l’honor que ells o els altres li havien fet. Poc temps després, però, havent dit a la muller en termes generals que els súbdits no podien tolerar la nina d’ella nascuda, instruint un seu servidor, l’envià a ella, i aquest amb aquest amb cara compungida li digué:

–Madona, si no vull morir, em cal fer allò que el meu senyor em mana. I ell m’ha manat que agafi la vostra filla i que jo…—i no va dir res més.

La dona, en oir aquestes paraules i veure la carta del familiar, i recordant el que ell li havia dit, entengué que li havia ordenat que la matés: llavors, amb prestesa, agafant-la del bressol i besant-la, malgrat sentir un gran dolor dins el cor, sense mudar l’expressió, la posà als braços del servidor i li digué:

–Té, fes complidament el que el teu i meu senyor t’ha ordenat; però no deixis que les bèsties i els ocells la devorin, llevat que ell t’ho hagi manat.

El servidor, prenent la nina i fent saber a Gualter allò que havia dit la dona, meravellant-se ell de la seva enteresa, l’envià amb l’infant a Bolonya a una parenta seva, pregant-li que, sense dir mai de qui era la filla, la criés diligentment i l’eduqués.

Sobrevingué, després, que la dona tornà a quedar prenyada, i al seu moment parí un fill mascle, que fou un goig molt gran per a Gualter; però no tenint-ne prou amb el que havia fet, burxà la dona punyint-la més, i amb aspecte aïrat un dia li digué:

–Madona, d’ençà que vas tenir aquest fill, no he pogut viure de cap manera amb els meus súbdits, tan durament es queixen que després de mi llur senyor hagi d’ésser un nét de Janot; i això em fa pensar, si no vull que em foragitin, que em convindria fer el que ja vaig fer una vegada, i al capdavall deixar-te i prendre una altra muller-

–Senyor meu, pensa només en la teva conveniència i en el que més et plagui, i en mi no hi pensis gens, perquè res no em fa més goig que complaure’t.

Al cap de pocs dies, Gualter, de la mateixa maner que havia fet anar a cercar la filla, ho féu amb el fill, i donant entenent també que l’havia fet matar, l’envià a Bolonya que el criessin, com hi havia la nina; de la qual cosa la dona no féu altra cara ni digué altres paraules que quan li havien pres la filla, de què Gualter es meravellava en gran manera, i es deia a sí mateix que cap més dona no podria fer el que ella feia; i si no fos que la veia molt amorosa dels fills, fins que ell ho havia permès, hauria cregut que feia això per no haver-se’n d’ocupar més, i comprengué que ella ho feia amb enteniment.

Els seus súbdits, creient que ell havia fet matar els fills, el blasmaven molt i el consideraven un home cruel, i sentien una gran compassió per la dona; la qual, amb les dones que amb ella es planyien dels fills morts d’aital manera, no digué altra cosa sinó que el seu plaer era tan sols el d’aquell qui els havia engendrat.

Més havent passat diversos anys des de la naixença de la filla, considerant Gualter que era el moment de fer l’última prova de l’endurança de la dona, digué a molts dels seus homes que no podia sofrir més de cap manera tenir Griselda per muller i que ell s’adonava que havia obrat malament i amb rauxa juvenil quan l’havia pres, i per tant faria el possible per demanar al papa que el dispensés per a poder prendre una altra dona i deixar Griselda; i malgrat que molts homes li feien retrets per això, no respongué sinó que calia que fos així. La dona, en saber  aquestes coses i imaginar que tornaria a casa de son pare, oi potser guardaria ovelles com abans, i que veuria una altra dona amb aquell a qui ella desitjava tot el bé, en el seu interior se’n dolgué molt; però, així com havia comportat els altres embats de la fortuna, també es disposà a comportar aquest amb cara ferma.

Advertisements