La Setmana del Llibre en Català és el marc perfecte perquè les petites editorials puguin compartir experiències. La conversa “Petits editors, grans llibres”, amb representants de les editorials Adesiara, Fragmenta, Barcino i Obrador Edèndum, va servir per reivindicar la feina dels editors com a promotors culturals.

 edwardhopper.jpg

Sempre és delicat fer un regal a una persona que no coneixes gaire. Si us trobeu en aquesta situació, us recomano que seguiu el consell del César, un amic meu: “compra-l’hi allò que t’hauries regalat a tu mateix”. Quina classe d’amic seràs, m’ha dit moltes vegades, si li regales una cosa que detestes? És millor prescindir completament dels seus desitjos. Potser equivocar-te amb l’elecció, però almenys seràs honest amb la tria.

Adesiara, Fragmenta, Barcino i Obrador Edèndum comparteixen una característica essencial: creuen vivament en les propostes que ofereixen al públic lector. Joan Santanach (Barcino) les descriu com “editorials petites, àgils, habitualment joves i amb voluntat d’incidència cultural (…) No es tracta de vendre llibres sinó de difondre textos que el país ha de tenir”. Enfront la comptabilitat de les grans corporacions, els responsables d’aquestes editorials estan orgullosos de la seva feina i no se n’amaguen. Jordi Raventós, que està fent una gran feina a Adesiara, afirma que existeix una gran “diferència entre les editorials que volen fer guanyar diners fent llibres i les que no en volen perdre (…) El lector i el llibre és més important que el compte de resultats”.

Segons Ignasi Moreta (Fragmenta), els llibres editats han de complir tres grans normes: encaixar amb la col·lecció escollida per l’editorial, gaudir del suficient rigor acadèmic i que tinguin una forta vocació pública. Més enllà d’un exercici de realisme (vendre mínimament per poder seguir publicant), és absurd difondre textos excessivament tècnics que no tinguin un mínim interès per el públic general. Entre l’academicisme i la simplificació, cal trobar un espai intermedi per a la divulgació d’assajos rics en matisos i idees. Al capdavall, recorda Moreta, publicar significa “fer públic”. No cal afegir entrebancs prescindibles a uns llibres que generalment tenen poca tirada.

Alexandre Fidora (Obrador Edèndum), professor  de Ciències de l’Antigüitat i de l’Edat Mitjana a la UAB, subratlla que “les petites editorials poden oferir productes amb un compromís personal”. Una tasca més important que mai, ara que “han desaparegut els lectors editorials, aquelles persones que llegien vint o trenta llibres cada any, i en decidien publicar dos o tres”. La importància de les editorials com a font i transmissió de coneixements ha augmentat des que els serveis universitars de publicació ja no arriben al gran públic. En aquest sentit, Fiodora denuncia els empresaris que descataloguen els llibres no rendibles. “Algú que construeix un llibre i després el destrueix és de dubtosa confiança. La majoria d’editors només es dedica a la compra i la gestió dels drets”. Només les editorials amateurs gaudeixen de la llibertat necessària per transmetre textos “que no interessen a ningú”.   Sense la seva tossuderia, el patrimoni cultural escrit en català seria molt més petit i pobre.

Guillem Carreras. Setembre ‘13

Anuncis