Quan la gent pràcticament no sortia de Santa Coloma en tota la seva vida, i les festes de la seva vida eren moltes escasses, vivien amb una gran disbauxa la setmana del Carnestoltes. Així es vivia a Santa Coloma. Els fragments del següent article foren redactats per Joan Amades en el seu costumari. 

ós

A Santa Coloma de Queralt, un subjecte es vestia d’ós i s’erigia en amo de la població. Obligava d’anar disfressat a tothom qui sortia pel carrer i no n’anava. La seva voluntat era infrangible i hom havia de fer allò que ell volia i manava sense remissió ni protesta. Solia anar proveït d’una grossa porra amb la qual es feia fer la llei. Àdhuc havia arribat a portar un punyal amb el qual amenaçava agredir els qui no volguessin creure. Havia estat costum que, si havia plogut i hi havia sots, obligués els del partit contrari a rebolcar-se pel fang fins a restar ben bruts i enllotats.

(…) També era molt popular la comparsa de la mula. Dos homes s’embolicaven amb roba de sac i simulaven ésser una mula: les seves quatre cames corresponien a les quatre potes de la suposada bèstia. Voltaven pels carrers, on engegaven guitzes a tothom qui poden i armaven molta brega. Els acompanyaven un grup de fadrins amb garrots que els feien el joc i els ajudaven.

(…) La fadrinalla sortia proveïda d’un cabàs o cistell ple de serradures i d’una escombra xopa d’aigua, de fang o d’altra substància repugnant. Les dones que trobaven pel carrer que no anaven disfressades les ben mullaven de cara amb l’escombra i els tiraven grapats de serradures, o a voltes de sendra, per tal d’embrutar-les. Durant aquest període, a les dones no disfressades els resultava molt arriscat i molest sortir fora de casa seva.

(…) Des del dijous gras, la fadrinalla es dividia en grans colles, generalment dues, corresponents una a cada partit, i seguia a tots els obradors, fàbriques i camps de conreu a fi de comprovar que no es treballava. Si sorprenien algú feinejant, l’agafaven, el lligaven i el menaven cap a l’hostal o cafè corresponenti l’obligaven a pagar les despeses del beure i del menjar de tota la colla.

(…) A Solivella, el personatge Carnestoltes figurava ésser un ocell. Feia el seu paper un home que anava completament nu, amb el cos cobert de mel i al damunt de tot de plomes enganxades perquè li donessin una figura d’au. Per Nadal tothom guardava les plomes de l’aviram que muntava per tal de poder fer el vestit del moixó Carnestoltes. El personatge es posava dins d’una nova pastera que feia l’ofici de caixa de morts, i era conduit en processó simulant que l’anaven a enterrar.

UN APUNT. JUGAR A SEGONADES.

Durant el temps de Carnestoltes, a Igualada, homes disfressats tiraven grapats de segon (costum que Mn. Segura ha vist encara a Santa Coloma de Queralt) segons es desprèn de la crida feta l’any 1461, a 11 de febrer, amb motiu del dol pel captiveri del Príncep de Viana. (Cançoner Popular. Volum 1.)

Joan Amades. 

Anuncis