Joan Castells Martí (Thelis) escrivia aquest escrit en una edició de “La Segarra” republicana. Quan parlem de la guerra civil, només fem referència als morts i a la destrucció del poble. Massa sovint oblidem com el franquisme destruí un teixit intel·lectual molt potent a Catalunya. Molts pensem que encara no ens hem recuperat. 

Dèiem en el nostre passat article que la cultura artística, en la gran massa del poble, portaria a la veneració, el respecte i a la conservació de les obres d’art antic. No volem dir amb això, que de la desaparició o de la pèrdua d’aquelles obres, en sigui sempre causa directe l’acció destructora dels profans, sinó que la gran majoria de vegades és producte de l’egoisme i rapacitat dels entesos de poc escrúpol. Naturalment, aquests no destrueixen perquè poc profit en traurien, però substreuen de la població—ja sigui del Comú, ja sigui de propietat particular—per convertir-lo en moneda, quan aquells objectes pertanyen o tenen cura d’ells persones indiferents en aquesta matèria. Aquest és el cas de la nostra vila. `

Per la importància que en l’època medieval assolí Santa Coloma, hauria d’ésser moltes les obres que avui podríem admirar com a mostres del passat d’esplendor, si anys endarrera no hagués fet aparició un personatge nefast per l’art de la nostra vila, el qual record és a la memòria dels homes d’avui. Valguent-se de la seva popularitat i del prestigi que s’havia creat al seu entorn, s’introduí per tot on pogués trobar-hi valor artístic, enduent-s’ho amb el pretext de formar un museu. Allà hi foren aplegades obres de tota mena: quadres, armes, joies, vestidures, ceràmica, etc., formant un conjunt molt apreciable.

Doncs bé, aquell museu no fou altra cosa que un esquer innoble. Desaparegué objecte darrera objecte, i amb curtíssim espai de temps no en quedava res. Ell mateix hauria pogut dir-nos que se’n féu de l’escut d’armes dels Comtes de Queralt que estava emplaçat damunt la porta principal del castell, on hi ha avui el quadrat ple d’argamassa; de l’altar de l’Oratori del mateix castell i de l’altar de Sant Cosme i Sant Damià del Convent, dels quals ens diu la “Història de Santa Coloma” que, junt amb el de Sant Llorenç, “és fortuna que s’hagi conservat fins als nostres dies tres precioses mostres de la forma dels altars en l’edat mitjana”. Poc es devia pensar l’historiador Mossèn Joan Segura que aquell honor havia de durar tan poc, ja que d’aquells tres exemplars no en queda més que el de Sant Llorenç de la parròquia.  Després del pas per la nostra vila d’aquest home, la nostra vila quedava despullada d’aquests valors.

Féu possible aquell tràfic vergonyós l’egoisme dels uns i la ignorància dels altres, ja que gràcies a la indiferència d’aquests, aquells podien obrar ben lliurement. Per neutralitzar l’acció dissolvent d’aquests caçadors furtius de l’art és per això que voldríem que el poble fos posseïdor d’un mínim de cultura, que seria la salvaguarda de l’art vell que ens esta i que tot ciutadà té el dret i el deure de defensar.

Thelis. 

Advertisements