Comencem parlant d’allò més important en un país: el menjar. Realment la cuina mexicana és tan bona com diuen?

Doncs la veritat és que sí, no sols per la riquesa de la diversitat regional del que s’ha anomenat gastronomia mexicana si no perquè la coexistència d’influències prehispàniques, colonials i modernes ens poden fer degustar un plat que repassi un mil·lenni d’història. No és fàcil menjar amb tanta informació i jo em quedo amb la bàsica; xile, blat de moro i frijol

Mèxic és un país molt gran. Concretament, on et podem trobar ara?

Al barri (colònia aquí) de San Angel, al Districte Federal. Un antic poble annexat a la ciutat amb una arquitectura colonial i uns carrers empedrats que si fixo la vista al terra i despisto la memòria, a vegades, em sembla caminar del portal a la plaça per l’antic carrer del mig.

Quin és el teu dia a dia?

Doncs ara mateix, durant el dia em dedico a concretar un projecte amb la Comissió de Drets Humans i quan es fa de nit em dedico a anar a la cineteca o quedar amb les col·legues, beure mezcal i arreglar el món, res que no fes qualsevol vespre al harlem. Els caps de setmana els solc dedicar a buscar qualsevol festa de salsa i el diumenge com diuen aquí; a tirar la hueva! Per nadal vaig fer un viatge a la platja del pacífic que em va fer oblidar les ganes de galets i a l’estiu fugiré de l’estació de pluges per tornar-me colomina.

Estem parlant d’un país que té 115 milions d’habitants, i què és la setena destinació turística preferida del món. Quina és l’actitud dels mexicans envers els turistes?

La veritat és que no estic gaire prop de les grans destinacions turístiques; la costa del carib, el pacífic i la platja en general. I, pel que fa a la ciutat de Mèxic més que dels turistes podria parlar de l’actitud cap als estrangers, el malinchismo que li diuen, una mena de preferència i d’interès per tot el que ve de l’hemisferi occidental, tot i que al mateix temps aquesta actitud conviu amb una identitat nacional molt arrelada i forta que per la història colonial també es converteix en rebuig cap a la gent que provenim de l’estat espanyol. Sense entrar en discussions de si els catalans vam participar o no de l’empresa colonialista.

Existeixen gaires diferències entre la vida dels mexicans de la metròpoli (Mèxic D.F) i els mexicans que viuen en zones rurals?

Moltíssimes! La veritat és que jo visc en un petit gran oasis respecte el que és la resta del país. Penso que la diferència més significativa es dóna entre viure al Df o a qualsevol altre lloc, almenys en matèria de drets socials ja que el govern de la ciutat ha possibilitat avenços legislatius sense precedents a amèrica llatina, europa o nordamèrica. Tot i que Mèxic és una societat polaritzada i desigual econòmicament i això es veu en les diferències entre la vida urbana o rural, també hi ha moltes diferències entre la vida rural dels ranchos del nord, als ejidos comunals del sud, per exemple.

Tens estudis en Antropologia. En aquest sentit, m’imagino que Mèxic deu ser un petit tresor per a tu.

L’antropologia va ser la que em va portar a Mèxic, estant a Barcelona, a la universitat, se’m feia molt difícil entendre a profunditat les qüestions sobre la diversitat cultural i l’alteritat. Tot i que la nostra és una societat també diversa, encara que ens neguem a (re)conèixer, Mèxic m’ha ofert la possibilitat de viure-ho i veure-ho més distanciada i intentar comprendre des d’un altre lloc.

De fet, l’Estat de Mèxic segueix reconeixent com a llengües nacionals 67 parlars indígenes. T’ha sorprès o admirat alguna cultura especialment, en aquest sentit?  

L’estat les reconeix però no es preocupa de que puguin sobreviure, que s’ensenyin, que es parlin amb ple dret. Els intents fracassats d’un ensenyament intercultural han acabat deixant la qüestió de les llengües en mans de poetes i lingüistes. Per la meva part em fascinen els vestits i la roba de les tehuanas de Oaxaca, coneguts per l’ús que en feia la Frida Khalo, m’interessa la figura dels muxes a la cultura zapoteca, la travessia ritual dels huicholes pel desert de Sant Luis Potosí, l’alçament popular pel reconeixement dels drets indígenes dels tzotziles, tzeltales, cho’ls, tojolabals, etc reconeguts com a zapatistes i així podríem estar un número i mig de la segarra.

Políticament, Mèxic està vivint un anys convulsos. Els resultats de les últimes eleccions, que han retornat el PRI (Partido Revolucionario Institucional) al govern, no han estat acceptats per la oposició. Com intueixes que pot acabar aquest panorama?

Amb un altre sexenni de mal govern, de retòrica contra el narco per encubrir la militarització del país i l’assassinat de milers de persones i migrants sota aquesta guerra, d’implementació de polítiques neoliberals que permeten el saqueig dels recursos naturals, etc, no és gaire bona la perspectiva, la veritat, i l’oposició d’esquerres segueix embolicada amb les lluites intestines que la debiliten com a opció per liderar el país. Sense parlar de les irregularitats electorals que han portat a Peña Nieto al poder, així com va succeir el sexenni passat amb Calderón, en fi…

Un altra dels grans problemes de Mèxic és la violència. Ciudad Juarez i el grup paramilitar Los Zetas s’han fet famosos internacionalment. Moltes veus han acusat la policia mexicana de ser molt permissiva—fins i tot obertament corrupta—enfront aquest drama. Quina percepció en té la població mexicana?

Los Zetas utilitzen tàctiques de contrainsurgència apreses a les escoles militars dels Estats Units, són desertors de l’exèrcit i per tant la seva violència és alliçonadora, és violència de missatges, amb un transfons clar per infondre la por. La població té la mirada terroritzada, costarà moltes generacions treure la por com un modus vivendi; alhora de viatjar, de caminar, de relacionar-se, d’habitar el territori. Tot i que com deia el Df és un oasis i està més blindat en aquest sentit. Per altra banda el feminicidi és un problema estructural que pateix Mèxic i que no obstant els intents de denúncia i visibilització per part de la població civil, el govern no ha implementat polítiques eficaces per evitar-ho. Alhora la relació amb models productius de la maquila i les conseqüències que això comporta; feminització de la pobresa i la migració, vulnerabilitat de les xarxes socials, etc són ben difícils de mitigar.

A quines conseqüències et refereixes?

Bàsicament a que el capital greengo instal·la fàbriques a la zona fronterera per eximir-se dels aranzels i beneficiar-se de la inexistència de drets laborals. La demanda de mà d’obra barata femenina fa que molta població migri a les zones de frontera, amb unes condicions laborals pèssimes i sense família ni contactes prop i això la converteix en una població molt vulnerable que a la frontera – on tot és possible en territori de ningú- ha suposat tal quantitat d’assassinades que s’ha convertit en una alarma social. Però també s’ha de dir que el feminicidi succeeix a les cantonades de casa nostra encara que no tingui el mateix ressò mediàtic.

Tinc la sensació que la violència està força institucionalitzada. El segon esport més popular del país, la lluita lliure, és un espectacle mig teatral, mig esportiu, en què dos lluitadors emmascarats s’enfronten en un ring.

Que va! La lluita lliure és pura acrobàcia, és ben divertida, és una catarsis col·lectiva en la que el públic està tant o més implicat que els lluitadors. Les graderies plenes cridant a favor dels seus lluitadors preferits, molts amb les màscares que conserven com a tresors posades emulant els seus herois de diumenge. Fins i tot hi ha pel·lícules del lluitador més famós; el Santo i també lletres de salsa amb les seves gestes. De veritat que és parada obligada a la Ciutat de Mèxic. És l’opi d’aquest poble!

Et demanaré una doble recomanació. Què proposes visitar a les persones que vulguin venir uns quants dies a Mèxic, i quin seria el teu consell a tothom que es planteja marxar una temporada de Catalunya.

Així molt ràpidament recomano alguna ruta per les restes precolombines més conegudes, el Zócalo de la Ciutat de Mèxic, els muralistes mexicans, les cantines del centre i sobretot els mercats. Com a bona migrant aconsello unes bones botes i un bon quadern de notes.

Per acabar l’entrevista, una petita curiositat. La predicció dels maies, segons la qual el món s’havia d’acabar el 2012, també ha arrelat amb tanta bogeria en la seva terra?

I tant! El 21 de desembre que era la data indicada estava tothom al carrer en pilotes cridant i ballant, despedint-se els uns dels altres enmig d’un carnaval de mariachis i fogueres de bitllets de 500. I uns quants de cara tapada que xiuxiuejaven quasi en silenci “¿Escucharon? Es el sonido de su mundo derrumbándose”

Moltes gràcies. A reveure!

A vosaltres! I un petó a la meva mare!

Anuncis