Diuen que les persones que porten menys temps en un lloc són les que més el coneixen. Nouvinguts com són, s’adonen més fàcilment d’aquelles particularitats considerades com a normals pels nadius de tota la vida. Dit això, què és el que més t’ha sorprès de Suïssa?

Un munt de coses! D’entrada, l’aire de felicitat que s’hi respira i que s’hi veu en la gent, no sé si és perquè no tenen problemes, perquè en tenen menys o perquè s’ho agafen tot d’una altra manera. També em va cridar l’atenció la tranquil·litat i el silenci al carrer o als restaurants. De fet, segons la normativa, entre les 11 i la 1 del migdia no està permès fer soroll, és a dir, tots els operaris o treballadors que duen a terme les seves tasques al carrer (com ara paletes, desbrossadors, etc.) han de parar i reprendre les activitats passada la 1. Vaig trobar també interessant i curiós l’habilitat que té la gran majoria de gent de parlar diversos idiomes amb molta fluïdesa i naturalitat.

 

Concretament, estàs vivint a Biel/Bienne, una ciutat suïssa al Cantó de Berna. Explica’ns com t’hi va portar la vida. 

Tot plegat va començar ara fa més o menys un any, per aquestes dates, quan vaig saber que en aquesta empresa on estic treballant necessitaven el que ells en diuen un “enginyer d’aplicacions”. En aquells moments tenia feina a Catalunya, però donat que la situació a Espanya en general no era del tot estable i que l’oferta de feina era molt engrescadora, després de molts dubtes vaig decidir intentar-ho. En aquell moment, no era molt conscient del que em podria suposar anar-hi a treballar, fins que vaig rebre el seu interès perquè hi anés. A partir d’aquí, tot va ser qüestió de fer valoracions i posar a la balança tot allò que guanyaria, allò que perdria, el que canviaria… i finalment vaig decidir anar-hi a treballar i a viure.

 

A part de treballar a l’empresa, estàs estudiant francès i alemany. M’imagino que deus anar força enfeinat. Has pogut trobar un raconet per visitar altres llocs?

De feina i coses a fer diria que no me’n falten. La feina, suposo que com a tot arreu, em té quasi tot el dia ocupat i els cursos de francès i alemany m’acaben d’omplir els dilluns i dimarts. Però sí, entre que he anat tenint visites colomines i que hem passat diverses festes i ponts, he aprofitat tant com he pogut per voltar i conèixer una mica millor Suïssa, entre ells el poble on visc (Biel/Bienne), Berna, Basilea, Lucerna, Interlaken, Thun, Gruyères… i fins i tot la fàbrica de xocolata Cailler, on per més que hi vagi no me’n canso mai!

 

He fet la mateixa pregunta a un altre enginyer colomí, el Francesc Ferrando. Després d’haver-te titulat en Enginyeria Tècnica Industrial, tenir un Postgrau en Eficiència Energètica i un Màster en Enginyeria i Gestió de les Energies Renovables, creus que podries treballar a Catalunya en el teu sector?

De fet, en el meu cas particular, abans de deixar la feina per anar a Suïssa, estava treballant com a enginyer en una empresa mecànica, a Rubí, on sempre havia estat molt bé. De totes maneres, és ben cert que trobar feina en aquests moments és ben complicat i no seria una tasca gens fàcil. En l’àrea de l’enginyeria tècnica, pel fet de tractar-se d’una modalitat multidisciplinària, seria més probable que en l’àrea de les energies ja que, tot i ser un dels camps que han estat més debatuts i a l’ordre del dia durant els últims anys, ha estat víctima de grans retallades econòmiques en incentius i retribucions. A part, li ha mancat sempre la falta de suport i recursos. Però ja sigui per consciència pròpia o per tenir presència internacional, tot això canviarà perquè, per una banda, l’energia és un dels elements indispensables per la competitivitat econòmica i, per l’altra, les estratègies sorgides en matèria d’abastament d’energia obligarà a millorar les polítiques energètiques, amb la qual cosa fa pensar que generaran diversos nous llocs de treball, a mig-llarg termini.

 

Segurament tu mateix ets la demostració que tenim una imatge equivocada—o almenys parcial—de Suïssa. Ens imaginem grans banquers reunits a Davos, i polítics plens de bosses amagant-hi diners. Tanmateix, el 72% de les exportacions suïsses són béns d’alt valor afegit, com els productes químics, la maquinària, i instruments de precisió com ara rellotges. 

Al meu entendre, tots els països tenen dues cares, i Suïssa no n’és pas cap excepció.  Des de fa anys, Suïssa carrega amb la mala consciència i reputació per tenir una estreta relació amb països on no es respecten els drets humans, així com amb dictadors, màfies, grups terroristes, especuladors i, en general, gent de negocis obscurs, donat que Suïssa els serveix de refugi del diner negre.

D’altra banda, també és ben cert que, com dius, genera molta riquesa, tal com ho demostren les exportacions d’aquests productes d’alt valor afegit i de gran qualitat. En el meu cas concret, tinc la gran sort de poder treballar en una empresa on es dissenyen i es construeixen màquines automàtiques i robots d’alta precisió, bàsicament per a la indústria del rellotge, tenint com a principals clients Omega i Rolex.

 

Les lletres del franc suís estan escrites en llatí per no donar preponderància a cap dels quatre idiomes oficials (alemany, francès, italià i romanx) del país. Es tracta d’una anècdota o realment existeix la voluntat de protegir totes les llengües?

És cert, i mostra d’això és el respecte constitucional cap a les llengües minoritàries en l’administració pública, en què s’admeten funcionaris que parlin una o altra llengua en proporció a les comunitats lingüístiques d’una determinada zona geogràfica. També podem trobar un exemple clar en els bitllets, que duen escrit el valor en les quatre llengües nacionals i oficials. Així doncs, en un bitllet de 20 francs ho trobarem expressat com Zwanzig Franken (en alemany), Vingt Francs (en francès), Venti Franchi (en italià) i Ventg Francs (en romanx).

 

De fet, Biel/Bienne és la ciutat bilingüe més gran de Suïssa. S’hi parla alemany-suís i francès. Com és la convivència entre les dues comunitats lingüístiques?

Es porta amb molta naturalitat. Els carrers, els supermercats, els anuncis, els centres públics i a la majoria de llocs està indicat tant en alemany com en francès. I normalment pots adreçar-te a una persona en qualsevol de les dues llengües. També hi ha qui se sent tan orgullós de la seva llengua materna que es mostrarà sempre reticent a canviar, donant la impressió que només parla una única llengua, per molt coneixedor que sigui de les dues. Des del meu punt de vista, com a nouvingut, el bilingüisme el trobo molt útil i molt interessant per aprendre els dos idiomes.

 

Suïssa és un país amb pocs habitants (7’6 milions) que, gràcies al pes de les exportacions, ha aconseguit controlar la taxa d’atur al 3% i esdevenir la segona economia més competitiva del món. Tot i que hi tenen tractats, m’imagino que els suïssos no deuen tenir pressa per entrar a la Unió Europea…

Gens ni mica. A principis dels anys 90 es va rebutjar, en referèndum popular, entrar en l’Espai Econòmic Europeu, i a partir d’aleshores es van començar a tractar i negociar diversos acords bilaterals, com serien el transport aeri o les competències de fronteres, entre molts altres. D’aquesta manera, Suïssa, malgrat les fortes pressions per part de la UE, té una posició relativament còmode per a adoptar aquelles mesures i maniobres que consideri bones o estratègiques pel país, com ho és el secret bancari. Tal com el govern va anunciar fa uns anys, entrar a la UE va passar de ser un objectiu prioritari i estratègic, per acabar sent únicament una opció a llarg termini.

 

Si haguessis d’escollir una cosa, què portaries de Suïssa a Catalunya? [tant d’idees de funcionament com caràcter de les persones, o el què et sembli]

Segurament portaria la flexibilitat horària en el treball. En el meu cas particular, treballo com a Catalunya les 40 hores setmanals, però com a requisit només se’ns demana estar present a la feina de 8 a 12 i de 14 a 16. Les dues hores restants per fer les 8 hores diàries les podem fer abans de les 8, durant l’hora de dinar, després a la tarda o fins i tot qualsevol altre dia de la setmana. Considero que és una molt bona mesura que permet conciliar vida laboral i vida familiar.

Ara bé, en el cas que enlloc d’una cosa en pogués portar dues, segurament la segona seria la xocolata!

 

Moltes gràcies. Si vols afegir qualsevol cosa, tu mateix.

Moltes gràcies a vosaltres!

 

 

Anuncis