Plinis donava la benvinguda a la Festa Major del 1932 amb aquest escrit ple d’entusiasme. 

oh tu visitant

Oh tu, amable visitant, conegut o inconegut, que l’enyorança, o l’amistat, o potser un pueril atzar t’ha portat a visitar la nostra vila en el dia de la seva màxima festa! Jo t’envio, primerament, un afectuós salut i una fraternal abraçada, puix has vingut a acompanyar-nos en les nostres hores d’alegria, de goig i de gaudi serè, i desitjaria que l’estada entre nosaltres et fos plaent i agradosa i et quedés en tu grava així mateix en el fons del fons del cor, en aquell raconet pregon, en aquella espluga íntima on hi guardes els records de les hores serenes que has passat, o el de les impressions boniques que t’han deixat una estel·la d’il·lusió i de llum; en aquella arqueta minúscula on ressonen amb un dolç encís les belles paraules de mel que un dia va dir-te a cau d’orella la teva enamorada.

Jo et prego amb tota l’ànima, foraster que em llegeixes, que en la teva estada vora nostre vulguis considerar-te un colomí més, un enamorat fervent de la nostra Segarra, d’aquesta terra que encara que sembla aspra, ferrenya i impregnada d’estirilitat, sap, pel juny calorós, donar belles espigues d’or puríssim que es gronxen a l’impuls del vent, com les ones en la mar blava, i s’apilen en garbes exuberants, una volta segada per les mans endurides dels nostres pagesos.

Jo et prego, també, que vulguis prendre part en les nostres festes, no amb aquell posat d’estrany o de tant se me’n dóna que fereix les fibres de l’esperit com un arc penetrant, i revolta la dignitat dels homes conscients, no:  sinó amb aquella intimitat, amb aquella franquesa que tindries si fossis a casa teva i et veiessis voltat dels teus. Vulgues prendre part en totes les nostres coses, amb aquell caire de familiaritat i d’amistat amb què tractes els assumptes amb els teus amics més íntims i més fidels; vulgues ésser dels nostres tan sols per unes quantes hores…!

No trobaràs, potser, en la nostra vila aquelles esplendoroses belleses, aquelles comoditats, aquelles meravelles que t’ha pintat segurament amb exageració l’amic colomí, enamorat fervent del seu poble i de la seva terra. No trobaràs, potser, tampoc en la nostra Festa Major els grans espectacles i les grans manifestacions de joia popular que altres pobles més o menys afortunats que el nostre tenen. Però tingues en compte, oh amable llegidor, que la nostra Festa Major no és com les demés Festes Majors, no: té un caire especial que no tenen les dels altres pobles.

Jo no sé quin dolç encís tenen totes elles! Totes són alegres, totes són plenes de coloraina i de cançons i músiques i de flaires agradoses, però la nostra té una altra mena d’encís que les demés no tenen; apart que tingui un aspecte més dolç, més simpàtic, més agradable… un encís que hom no ha trobat en cap més lloc.

visitant

La nostra Festa té un caire casolà, un caire de pubilla segarrenca endreçada, quieta, amable, bona aimadora de sa casa i de sa llar, que no és amiga d’estridències ni de so de gralles cridaneres, ni de malparlar dels veïns del davant o del costat, sinó que, callada i plena de seny com una vera dona catalana, li agraden les festes al redós dels fills i del marit en la intimitat, en la sagrada intimitat de la llar. Així, així és la nostra Festa Major…

No et pensis, oh lector volgut, que fem una Festa migrada, més digna d’un poble avar i repugnant que produeix escrúpol, que no d’una vila que sap guanyar pessetes quan és l’hora, però que quan l’ocasió arriba, també sap llençar-les a cabaçades… No, no, migrada no. També sabem posar l’olla gran dintre de la xica, i posar-nos el vestit de les grans solemnitats i enllustrar-nos les sabates quinze voltes, fins que quedin més lluentes que un cristall. També sabem organitzar espectacles dignes del nostre poble i dignes de la nostra cultura.

Si el teu esperit és cristià, oh visitant, com jo no dubto, les cerimònies religioses amb magnificència fervorosa ompliran el teu esperit d’una pau serena i dolça i plena de llum.

Si t’agrada la dansa de la Pàtria, la sardana, immortalitzada en els versos d’en Maragall, podràs satisfer el teu anhel, puix no hi mancarà en la nostra Festa una temptadora Cobla de sardanes que ens desgranarà un bell aplec i et farà puntejar tant si et plau com si no.

Si t’agrada l’esport, també podràs fruir d’uns bells partits de futbol que a l’ensems que et faran passar una estona d’esplai, podràs admirar la fortitud i la destresa dels nostres braus minyons.

Si ets aimador de la bona música, els concerts et faran disfrutar de bo i fruiràs amb l’art de Bach i Chopin i de Wagner; si t’agrada el cant, les sarsueles presentades amb tota propietat i cantades amb perfecció per gent de gorja privilegiada, et produiran un goig immens i una delectança que no voldries que passés mai.

Si t’agrada la prosa sentimental del drama o frueixes amb les riallades que produeix la comèdia jocosa, tindràs el teu anhel satisfet.

Si finalment la dansa exòtica té se’n enduu la preferència, estridents orquestrines i orquestres finíssimes, et delectaran l’oïda i et faran admirar la boniquesa i la delicadesa de les nostres donzelles reblertes de qualitats de tota mena, que si de físic són plaents, espiritualment encara passen un bon xic més enllà.

I podràs admirar les belleses de la nostra vila, i podràs sadollar-te plenament de la magnificència de la nostra Plaça Major porxada, i de l’antigor dels nostres carrers i de la vellúria de les nostres pedres, que un vilatà qualsevulla et mostrarà amb noble orgull i amb amabilitat extrema…

Això i molt més i molt més encara podràs copsar en la teva estada entremig de nosaltres, que de segur que et serà tan agradosa i et deixarà una impressió tan fonda en el teu esperit, que al marxar altra volta a fer la teva via interrompuda, diràs emocionat i amb un deix de melangia en el teu cor: “Jo, ja sóc dels vostres. No us dic adéu-siau; dic, a reveure!!!”

                                                   

Anuncis