Santa Coloma és un poble contradictori. Animat si cal muntar iniciatives de qualsevol classe, i passota alhora de reclamar els seus drets i una qualitat de vida millor. Pot sorprendre, però és així. Les coses no canviaran si no som més crítics amb les Administracions, especialment aquelles més properes. Mentrestant, no valdran les protestes airades si no van acompanyades d’una reivindicació dedicida. Que no es queixi qui no es queixa. 

EDITORIAL PUBLICAT A LA SEGARRA.

Catalonia-Santa_Coloma_de_Queralt

L’Associació de Dones Colomines va organitzar un autocar per anar a veure “Incendis” al Teatre Romea. L’Obrador Edèndum ha publicat el tercer volum de l’obra llatina de Ramon Llull. Santa Coloma en Transició ens mostra les avantatges del comerç de proximitat i l’economia sostenible. Els clubs de lectura i filosofia es reuneixen per debatre i passar una bona estona parlant sobre els textos que han llegit. L’Associació Cultural Baixa Segarra ha recuperat els escrits que l’alcalde Joan Solà i Padró i Josep Moix i Marimon (el Sastre Marinet) van redactar a la presó.  La Comissió de Treball de l’Any Nogué Massó està preparant un bon homenatge a aquest pintor colomí mig desconegut.

Aquest petit repàs és un testimoni del caràcter enèrgic i vital de Santa Coloma. Si afegíssim  les activitats que preparen totes les associacions del poble (esportives, artístiques, escolars, etc.) la llista seria immensa. Els aparadors de les botigues sempre anuncien conferències sobre els temes més variats. Quan passin els anys, i vulguem mirar com era Santa Coloma a principis de segle, llegirem LA SEGARRA, i ens adonarem que era un poble molt més interessant del què imaginar ara.

És una llàstima que els colomins no sapiguem canalitzar aquesta força en benefici de tots plegats. Si mostréssim la mateixa empenta per reclamar uns serveis bàsics de qualitat—millors connexions amb els pobles i ciutats properes, una llum més barata que no perdi la senyal a la primera ventada, una aigua potable que es tractés quan entra (i no quan surt) del poble, unes instal·lacions esportives de qualitat…—segur que ens en sortiríem. Si fóssim capaços de valorar el què tenim, intentaríem recuperar tot el patrimoni artístic que s’ha dispersat pel territori. Ensenyaríem la fèrtil història que ha presenciat la vila dels comtes de Queralt i, sense imbuir-nos de la bogeria del Quixot, lluitaríem contra els molins que infesten el nostre paisatge.

A vegades, ens queixem—i amb raó—que les administracions ens tracten com si fóssim el cul del món. Potser hem de començar a plantejar-nos si no ens tractem nosaltres mateixos com a ciutadans de tercera. Santa Coloma gaudeix d’unes persones magnífiques, capaces de crear un teixit associatiu i cultural collonut. Lamentablement, aquesta riquesa no amaga totes les mancances que tenim com a poble. El refrany s’equivoca. Som esclaus dels nostres silencis i amos de les nostres paraules. Mentre no protestem amb la mateixa empenta que organitzem totes les iniciatives, seguirem sofrint aquestes mancances durant molt temps.

Advertisements