El segon dia de “La setmana del conte” està dedicat a James Finn Garner, un innovador en el gènere. A continuació, “El príncep gripau”

 

Doncs vet aquí que una vegada hi havia una princeseta que, quan s’atipava de donar-se cops de cap contra l’estructura masclista de poder del seu palau, es relaxava caminant bosc endins i asseient-se a la vora d’un petit estany. Allà, es distreia llançant enlaire la seva pilota d’or preferida i meditant sobre el paper de la lluitadora ecofeminista del seu temps.

Un dia, mentre s’imaginava la utopia que seria el seu reialme si les persones femenines tinguessin el poder, li va caure la pilota, que va rodolar fins enfonsar-se a l’estany. L’estany era tan fondo i tèrbol que no veia on havia anat. No va plorar, evidentment, però sí que va prendre nota mental d’anar més amb compte la següent vegada.

De sobte, va sentir una veu que deia:

–Si vols puc recuperar-te la pilota, princesa.

Va mirar al seu voltant i va veure un gripau que treia el cap per damunt de la superfície de l’estany.

-No, no—va dir—, mai esclavitzaria un membre d’una altra espècie fent-lo treballar pels meus capricis egoistes.

–I què me’n diries d’un pacte a partir d’una base contingent?—va dir el gripau—. Et porto la pilota si, a canvi, em fas un favor.

Amb molt de gust, la princesa va acceptar aquell tracte equitatiu. El gripau s’hi va submergir i en va sortir al cap d’un moment, amb la pilota d’or a la boca. Va escupir-la a la vora de l’aigua i va dir:

–Ara que t’he fet un favor, m’agradaria preguntar-te quin és el teu punt de vista en relació a l’atracció física entre les espècies.

La princesa no tenia ni idea de què li estava dient. El gripau va continuar:

–Mira, de fet no sóc cap gripau. En realitat sóc una persona masculina, però un bruixot malvat em va encantar. La meva aparença de gripau no és ni millor ni pitjor que la meva aparença humana, és simplement diferent, ja ho sé, però m’agradaria tant tornar a ser entre els humans! I l’única manera de trencar aquest encanteri és que una princesa em faci un petó.

La princesa va dubtar per un moment si podia donar-se la persecució sexual entre espècies zoològiques diferents, però de seguida el cor se li va decantar cap al gripau, que passava per un mal tràngol. Es va agenollar i li va fer un petó al front. A l’instant, el gripau va créixer i va canviar. I allà, dret a l’aigua on hi havia hagut el gripau, hi havia una persona masculina amb polo de golf i pantalons de quadres estridents, de mitja edat, verticalment discret i amb pocs cabells.

La princesa es va quedar desconcerta.

–Perdoni si li semblo una mica classista—va quequejar—, però…el què vull dir és…normalment els bruixots no embruixen prínceps?

–Normalment sí—va dir ell—, però aquesta vegada la víctima va ser un innocent executiu. Sóc promotor immobiliari, saps?, i el bruixot es va pensar que jo l’estafava en una disputa de límits de propietats. O sigui que em va convidar a jugar a golf i just quan jo em disposava a tirar des del tee, em va transformar en gripau. De gripau, però, no he pas perdut el temps, saps? Ara em conec cada pam quadrat d’aquest bosc i he arribat a la conclusió que seria el lloc perfecte per fer-hi un complex d’oficines i un centre turístic. La situació és ideal i els números quadren perfectament! A un gripau, els bancs no li deixarien ni un duro, però ara que torno a tenir forma humana, vindran com mosques. Serà meravellós! I deixa’m que et digui que el projecte el farem a la perfecció! Per començar, hem de drenar l’estany, tallar un vuitanta per cent dels arbres, aconseguir els permisos d’obres…

La princesa el va tallar entaforant-li un altre cop la pilota d’or a la boca del promotor amfibi. Tot seguit el va empènyer cap a dins de l’aigua i, amb les mans, el va mantenir a sota fins que va deixar de ventar estrabades. De tornada cap al palau, es meravellava de la quantitat de bonesa accions que una persona pot fer només en un matí. I, tot i que potser algú hauria trobat a faltar el gripau, mai ningú va trobar a faltar el promotor immobiliari.

Anuncis