Avui, endreçant una miqueta el Dropbox, he trobat aquesta entrevista que vaig fer-li al Xavi ja fa un parell d’anys. Llavors no tenia bloc, i no vaig publicar-la enlloc.  Avui la publico perquè tothom la pugui llegir. Millor tard que mai, diuen. 

calraco

Per comprar les fantàstiques mels del Xavi: calraco@gmail.com

 Ja fa més de dos anys que t’estàs dedicant a les abelles? D’on prové la teva afició?

De petit no m’agradaven. Va ser després, a base de tenir contacte amb les abelles de les caixes de mon pare, quan els hi vaig perdre la por i em va picar la curiositat en veure totes les possibilitats que oferien. Es va convertir en un joc.

Preparant l’entrevista, he trobat en una foto d’un congrés d’apicultura. Eres la persona més jove. És difícil ser apicultor actualment?

Si no tens diners, sí. És un problema de mitjans.  Com qualsevol cosa que t’agrada, només per això ja es converteix en menys difícil. Com més en saps, més en vols saber. Sempre vas avançant. A l’abella, cal perdre-li la por, però no el respecte. Llavors en comences a gaudir de debò. No és agressiva si la tractes bé i la meteorologia acompanya.

Quant costa una caixa?

D’uns 35 a 50 euros, depèn del funcionament: horitzontal (Layens) o vertical (alça). Per començar a viure de l’apicultura, se’n necessiten unes tres-centes. Mentrestant, s’ha d’anar pas a pas, amb ganes, i “perdre-hi” molt de temps.

Com és el procés de selecció de les abelles?

Existeixen diferents criteris. El més important, habitualment, és el de la producció. Lògicament és important aconseguir una producció elevada de mel i pol·len. També les seleccionem amb criteris d’higiene, essencial per tindre una abella més resistent a les malalties. Ara, per exemple, s’estan fent estudis per comprovar quines abelles són més resistents a la Varroa.  És convenient que ens fixem  en la “mansuetud”, perquè treballarem més a gust. També buscarem una abella prolífica i amb alta supervivència de la cria.  Finalment, en els últims temps, es valora molt que les abelles siguin autòctones.

Tots els indicadors diuen que la mortalitat d’abelles a Europa creix a manta.

És cert. El síndrome de desabellament dels ruscos. Potser per un abús dels productes químics, com la Varroa o altres. Evolutivament, què hauria passat davant d’un paràsit (Varroa destructor) que els absorbeix l’hemolimfa i els causa malformacions? Potser s’hauria reduït dràsticament la població d’abelles, però haurien sobreviscut les més resistents. Després, hauria tornat a reflotar als mateixos nivells.

Catalunya és una bona terra per dedicar-se a l’apicultura?

A tot l’Estat hi ha una gran varietat genètica. És un gran avantatge. El que manca és un procés de selecció més acurat per eliminar els caràcters més dolents. Les abelles d’aquí no són pitjors que les de fora, però a l’estranger porten moltes generacions seleccionant-les.

En un aspecte més personal. Quina és la teva experiència de viure a Vallespinosa?

Viure a Vallespinosa o a Santa Coloma no té res a veure. A Santa Coloma, només cal que surtis a llençar la brossa perquè et trobis algú amb qui xerrar. Ara també hi viu la Nuèlia i el Ferran, però la gent de Vallespinosa no és de la meva generació. Si estàs acostumat a una miqueta més de contacte social, és complicat. Suposo que si no estigués tan capficat amb les abelles, viure-hi seria bastant més avorrit.

Segur que tens projectes de futur.

Són infinits. Voldria barrejar diferents espècies, si bé el sector espanyol és força contrari a la hibridació. En tot cas, la meva intenció passa pel comerç local. Crec que s’ha de potenciar el “comerç de proximitat”. Per altra banda, a les grans distribuïdores els interessa més comprar mel de baixa qualitat i barrejar-la amb mel importada de Xina o de Xile. Així la poden seguir venent com si fos autòctona. No crec que la mel d’aquestes distribuïdores passés les analítiques que determinen l’origen floral.

També m’agradaria millorar l’abella negra autòctona (Apis mellifera iberiensis).

Si vols afegir res més, tu mateix…

Sí. Que avui som 5 de Febrer ja he fet els dos primers eixams de l’any. I me n’oblidava, vull destacar la calma que em donen les abelles. Jo sóc una persona nerviosa, i les abelles m’aporten molta tranquil·litat. Acaba sent com una addicció.

El més important, i potser també més difícil,  és trobar el que t’agrada.

Sí, però “per gordu que sigui el mur, a cops de cap el partirem”.

Guillem Carreras Albareda.

Advertisements