Tanacat estrena l’espai de l’entrevista conversant amb els responsables de la Policia Sanitària Mortuòria del Servei Regional Barcelona de l’ASPC. Ajuntades en un acrònim, les paraules “Policia” i “Mortuòria” poden suggerir imatges de thrillers, suspens i enigmes per resoldre. Enlloc d’això, hem pogut comprovar la professionalitat d’un departament cenyit absolutament a la legalitat. No en deixen passar ni una.

 

Quina funció exerceix la Policia Sanitària Mortuòria?

Ferran Turrión. La nostra funció és realitzar el control administratiu de les pràctiques sanitàries que es realitzen sobre els cadàvers, i el control i autorització dels trasllats que es fan fora de la comunitat autònoma de Catalunya. Garantir que les pràctiques sanitàries es realitzen de manera correcte, i que els trasllats es realitzen amb les garanties sanitàries adequades. I, en aquells casos que no es pot manipular el cadàver, impedir-ho.

 

En els darrers anys, gràcies a les xarxes telemàtiques, s’ha  creat una estructura més ràpida i eficient. Tenen previst fer algun tipus de millor en l’operativitat del departament?

Jordi Ferrés. Estem oberts a qualsevol suggeriment, però de moment no hem copsat la necessitat de fer cap tipus de millora. Varem passar de fer-ho de forma presencial a forma telemàtica. Del segle XIX al segle XXI en tres mesos. Afortunadament, ha funcionat tan bé que no creiem que s’hagi de tocar. L’única cosa que podríem fer és l’autorització digital dels documents.

 

El reglament català sobre la PSM és de l’any 1997. Després de 15 anys, considereu necessària una actualització?

F. T. Les respostes que dóna el reglament de PSM no estan equivocades, però són respostes a unes preguntes que ja no ens fem. Des d’un punt de vista polític, potser tampoc és el moment idoni per plantejar-ho. De totes formes, és un reglament que no respon a les expectatives actuals.

J. F. Si es produís una modificació de la normativa de Policia Sanitària Mortuòria, estatal o catalana, l’aplicació informàtica s’adaptaria, sens dubte, a les noves exigències, tot respectant el marc legal que se’n derivés.

 

Existeixen diferències de reglament notable entre autonomies?

F. T. Són molt semblants. Tots estan fonamentats en el reglament de l’Estat. Algunes autonomies han canviat el sistema d’autorització pel de comunicació. Enlloc d’esperar l’autorització administrativa per fer una pràctica al cadàver, la realitzen prèviament i la comuniquen a posteriori. Tanmateix, no hi ha diferències substancials. És cert que algunes comunitats han suprimit la necessitat d’autorització pels trasllats entre comunitats. Això, des d’un punt de vista jurídic, és una petita aberració. Aquestes comunitats estan extralimitant-se competencialment.

 

Quina valoració teniu del sector privat dels serveis funeraris a Catalunya?

F.T. Honestament, són empreses molt serioses. Quan ens vam fer càrrec d’aquest apartat de la PSM, rebíem consultes contínues. Nosaltres enteníem que no havia de ser així. En un primer moment, els hi va costar acostumar-se al sistema de gestió telemàtic, sobretot a aquelles empreses més familiars. Entenem que la qualitat afegida de les empreses funeràries de Catalunya és molt important. És una sensació que tenim nosaltres i que tenen a la resta de l’Estat. Des del moment que es va implantar la gestió telemàtica, les funeràries han pogut ajustar les seves pràctiques als terminis establerts per normativa.

J. F. Saben que qualsevol errada és detectada immediatament. Revisem els documents perfectament, i tenim el mecanisme immediat de denegar la petició. Estan més emparats i conduits, tenen molt poc marge de maniobra.

 

A grans trets, quins són els protocols establerts?

Una vegada ha obtingut el certificat mèdic de defunció, el familiar més proper del difunt avisa els serveis funeraris. Aquests s’encarreguen d’obtenir la llicència d’enterrament, fer l’acondicionament sanitari del cadàver, les pràctiques que la família sol·liciti, determinar el lloc d’enterrament, esperar les 24h d’observació, i abans de les 48h ha d’estar enterrat o incinerat.

J. F. Hi ha una excepció per a les pràctiques sanitàries. Quan la persona que ha mort dóna òrgans, o se li ha practicat una autòpsia, el termini de 24 hores queda sense efecte. És a dir, es podria realitzar una pràctica sanitària abans d’exhaurir el termini el termini de 24 hores des de la defunció 

Quines línies d’actuació teniu als pròxims anys?

F.T. Aconseguir que continuïn treballant com ho estant fent ara, i si fos possible, aconseguir una modificació del reglament en benefici de tothom: la ciutadania, l’administració i els serveis. El coneixement científic del s. XXI ha avançat molt. L’any 1960 o 1974 [dates dels reglaments Espanyols sobre serveis funeraris] era molt estrany parlar de refrigerar cadàvers, els tanatoris pràcticament no existien, els velatoris es feien a les cases, existeixen nous materials, etc. Hem canviat moltíssim!!!

Anuncis