Una sorpresa tant agradable com relativa. Així podríem definir la gran afluència de persones que es reuniren als carrers de Barcelona per exigir la sobirania política de Catalunya. Si escoltaves les converses dels clients al bar, els comentaris que et feien els amics i la família, l’immens brogit que s’estava creant, era fàcil endevinar l’èxit de la manifestació convocada per l’ANC (Assamblea Nacional Catalana).

El ressò internacional fou ample i notori. Entre altres, la BBC, el New York Times, The Guardian, el Corriere della Sera o el Financial Times es van interessar pel clam independentista d’un milió i mig de catalans. Amb diferents matisos, la premsa estrangera ha explicat la reivindicació catalana segons criteris econòmics: “el dèficit fiscal de Catalunya—calculat en un 9% del PIB: 17.000M€—, agreujat per la crisi sistemàtica del sistema productiu i financer espanyol, han eixamplat les tesis independentistes entre la població”.

Joan Canadell i Albert Macià han volgut aprofundir en aquesta problemàtica. “Catalunya: Estat propi, Estat ric” (Viena Edicions, 2012) presenta una extensa selecció de dades sobre l’actual situació de l’economia catalana.  L’independentisme desacomplexat dels seus autors queda reforçat per l’ample reguitzell de fonts i documentació presentada.  Així mateix, tots els gràfics exposats—molts d’ells, prou eloqüents—estan acompanyats per una anàlisi sintètica al respecte.

El volum es defineix sobre una doble lògica: els costos econòmics que suposa mantenir-se dins l’Estat espanyol i les possibilitats que obre una Catalunya independent. Tot i que aquest no és l’espai més idoni per presentar les conclusions del treball, oferirem tres petits tastets. El 40% dels impostos que paguem no es queden a Catalunya. L’Estat català podria augmentar el pressupost de la Generalitat un 45% i reduir la taxa de desocupació fins el 7%.

Més enllà dels indicadors, Macià i Canadell consideren la possibilitat de construir un model productiu nou. Deslligat del sector immobiliari espanyol, i encaminat a la creació de productes d’alt valor afegit. La mundialització de l’economia afavoreix els Estats petits. Quan exportes els teus productes a tot el món, és molt més senzill desfer les unions polítiques clàssiques.

Lògicament, existeixen altres motius per comprendre el canvi de paradigma que està vivint la societat catalana. El gir centralista de l’Estat, simbolitzat en la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, és una de les més evidents. L’augment del sobiranisme, com reflecteix l’entrevista a Ignasi Ribó publicada a Núvol, tampoc pot deslligar-se de l’anhel per construir una societat més justa i participativa.

La manifestació de la Diada ha causat un gran terrabastall en l’statu quo madrilenya. Les proclames apocalíptiques sobre una Catalunya independent han inundat la premsa espanyola. Caldrà veure si, després d’aquest primer atac de feridura, s’iniciarà un debat fèrtil, sòlid i obert sobre els avantatges i inconvenients de cada opció, o contràriament, seguirem rebent menyspreus i eslògans alarmistes. Hi haurà debat? O només crides monàrquiques a la unitat i remar en la mateixa direcció? Hi haurà democràcia? O només amenaces vel·lades de boicots i declaracions primitives de militars retirats?

                                                                       Guillem Carreras, Setembre’12

Anuncis