Jordi Llovet ens regala una nova dosi de la seva saviesa. Brins de literatura universal pot definir-se com una bona mostra del prodesse et delectare defensat per Horaci. Mentre llegim els seus articles, tenim la convicció que estem aprenent i gaudint al mateix temps. Un goig que no renuncia a la crítica punyent i incisiva envers un model universitàri mercantilitzat que condemna les noves generacions a la ignorància de les Humanitats, i la castració personal que això comporta.

El nou protector de les humanitats en la Universitat pública.

 

Jordi Llovet decidí abandonar la docència universitària quan va conèixer la deriva mercantilista integrada en l’EEES (Espai Europeu d’Educació Superior, popular i esbiaixadament conegut com Pla Bologna). La marginació de les humanitats en l’ensenyament públic debilita la formació crítica dels estudiants—tant en l’àmbit social com del científic—.  Una pèrdua de coneixements desastrosa en la preparació de la ciutadania.

A “Brins de literatura universal” (Galàxia Gutenburg, 2012), Llovet recopila els articles més interessants que ha publicat a La Vanguardia i l’edició catalana d’El País. Ressenyes literàries sobre els clàssics de la literatura universal que s’han publicat recentment en català. Ens omple d’optimisme, en aquest sentit, observar l’índex analític del llibre, i poder comprovar la gran quantitats de clàssics occidentals que s’han traduït els darrers anys a la nostra llengua. Podem felicitar-nos—malgrat les mancances—de la tasca realitzada.

Llegir les ensenyances del professor Llovet és un autèntic plaer, i una font de coneixement contínua, pel lector. Cada article aconsegueix endinsar-nos en l’esperit de l’autor que ens proposa, i la seva època. Grans ensenyances pedagògiques es barregen amb detalls i anècdotes amenes sobre l’obra ressenyada. Conèixer la construcció literària de la Laura de Petrarca; descobrir que l’actitud política i moral de Maquiavel no responia, en absolut, a l’adjectiu—“maquiavèlic—pel qual és conegut; preguntar-nos perquè, entre totes les Tesis Doctorals soporíferes que s’han presentat, cap d’elles no ha investigat el paper del mal i l’element irracional en la Literatura Catalana… Són només uns quants exemples de tota la saviesa que ens ofereix el professor Llovet en aquesta recopilació.

El llibre—així com Ádeu a la universitat, relat del desencant del professor amb l’actual model educatiu—ha gaudit d’una bona recepció entre el públic del Principat. De fet, ha estat el tercer llibre d’assaig més venut en català aquest Sant Jordi. Amb més motiu, doncs,  cal agrair l’ inclusió d’un darrer apartat titulat “Articles de política literària, cultural i educativa”. Quinze tocs d’atenció sobre la decadència d’unes elits que han renunciat al poder del coneixement i les humanitats, i s’han rendit a la voluntat dels mercats.

Si vol estudiar filologia clàssica per plaer, s’ho pagarà vostè”, afirmava Boi Ruiz, antic president de la patronal sanitària, i actual conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya.

El missatge implícit en aquesta cita sembla evident. Podem imaginar-nos què pensava realment el Conseller quan va llençar aquestes paraules al vent. Més o menys, seria una cosa com aquesta: “l’estudi del grec o el llatí no comporta beneficis econòmics immediats, ni avantatges tangibles per la societat. No sent rendible des d’una lògica empresarial, les administracions públics no han de finançar les aficions estrambòtiques i infructuoses d’aquests ciutadans”.

La indigència intel·lectual present en aquesta frase no ens ha d’ocultar la seva càrrega verinosa. Si ens limitem a finançar aquells projectes econòmicament rendibles, què ens quedarà? Qui aconseguirà sobreviure? Quan quedarà per la barbàrie?

Guillem Carreras. Abril 2012.

Advertisements